La lluita no s'acaba aquí

Dissabte vam tenir probablement la primera jornada d'autèntica reflexió en molts anys de «democràcia». Escric aquestes línies diumenge a la tarda, quan encara no conec els resultats de les eleccions. De fet, he de reconèixer que no m'interessen gens.

La democràcia que ha estat imperant fins ara ha caducat. L'ha feta caducar la proposta d'un nou sistema: l'assemblearisme. Pot ser que quedi difús vist des de fora, potser perquè els mitjans n'han fet una cobertura no sempre eficient, potser perquè resulta més fàcil entendre-ho si es veu des de dintre. Però em reiteraré. En aquesta plaça s'està portant a terme una doble feina: s'està mostrant el desencant amb la classe política, i s'està proposant un sistema diferent de presa de decisions dins d'una societat.

Assemblearisme, pau, solidaritat, són pilars que ens estan ajudant a construir una manera diferent de construir. En l'assemblea que celebrarem aquesta nit [per ahir] es decidirà la continuïtat de l'acampada. Però ha de quedar molt, molt clar, que això no s'acaba amb les eleccions. Aquest moviment continuarà. Continuarà fins que aconseguim traslladar el poder allà on pertany.

Això és només un principi, una demostració de força i de capacitat de treball i d'entrega. El dia que marxem d'aquí, no serà perquè algú ens n'hagi fet fora. No serà perquè la protesta es dissolgui. No serà perquè ens haguem cansat de fer sentir la nostra veu. Serà per traslladar la nostra proposta a uns àmbits encara més grans.

Notícies relacionades

Els acampats decideixen seguir per exhibir la solidesa de la seva acció

Fer regals (o no) al professorat

La reivindicació s'ha de traslladar als barris, als centres universitaris, als llocs de treball, ha de començar a formar part de la realitat social que ens envolta. I la plaça no deixarà de ser, sota cap concepte, un espai de discussió per a tots els ciutadans i ciutadanes.

Aquesta plaça és nostra, i ho seguirà sent sempre, vagi on vagi la lluita, perquè aquesta lluita no s'acaba.