Vostès ja no ens importen

La plaça de Catalunya va vibrar ahir durant hores, entre debats espontanis i intents d'estructurar l'enorme flux d'idees que van circular des que va sortir el sol. La plaça va tremolar a la nit per l'enorme cassolada, un estrèpit ciutadà que expressava un sentiment per al qual la parauladescontentamentes queda molt curta. Era el soroll dels pilars d'aquest país tal com el coneixem, que s'estan començant a esquerdar. Potser era el soroll de les ungles dels polítics, al veure que els seus petits i oblidats cors queden exposats davant els somnis del poble. Se­nyors alcaldables, senyors presidents, vostès ja no ens importen. Ara únicament importa el poble.

Fa tres dies que estem demostrant que és possible viure i coexistir d'una altra manera. Aquests dies, la plaça de Catalunya és una ciutat Estat, un Estat lliure i horitzontal, on no hi ha organismes de control perquè no són necessaris. Ara comença l'assemblea.

Notícies relacionades

Les tripes de l'acampada

Ha explotat la bombolla

Els habitants de la plaça ens vam passar ahir tot el dia esforçant-nos per donar una estructura a tot el que està passant aquí. Hem de trobar el punt ideològic que ens reuneixi per seguir cap endavant i que al mateix temps cridi els que encara no se'ns han unit per venir a la plaça amb nos­altres, a demostrar que es pot coexistir de forma horitzontal, sense organismes que organitzin, sense líders que liderin. Només el poble i la seva veu. Els que estem aquí des del principi ja només som un més. Un més de la multitud que resisteix gràcies a la solidaritat dels seus conciutadans, que han estat portant menjar a la plaça des que això va començar. Tot tremola, i el que retrona és la veu del poble. Callen els covards i parla el poble. Gràcies, companys, ciutadans, germans. Gràcies per aquests dies de lluita i llibertat.

Seguim resistint, i ja no hi ha res que ens pugui parar. Revolució a la islandesa.