Anàlisi
Ha explotat la bombolla
Es diuen bombolles perquè la seva explosió és previsible. Anys situant la desafecció política en l'epicentre de les enquestes del CIS, i ha passat com amb la immobiliària. Els partits no s'han donat per afectats i al final ha explotat la bombolla de la indignació.
I, de sobte, els ciutadans en exercici de la seva llibertat han sortit al carrer i han dit ¡prou! Sense bronca, sense trencar aparadors. En plena campanya electoral municipal i autonòmica, promovent el ridícul d'alguns polítics que intenten encapçalar una manifestació que va contra tots ells.
És lògic que no aprenguin
res. ¿Com és possible una con-versió tan precipitada de polítics, empresaris, sindicalistes i representants de diverses institucions, que podent-hi haver posat remei, no hagin fet res fins ara?
Tony Judt recorda al seu testament filosòfic -El refugi de la memòria-que el Govern laborista britànic deClement Attleees va comprometre a «garantir als més pobres una vida que valgués la pena viure's i un Govern al seu servei». No és demanar massa, tot i que ara soni exòtic. Però és un resum excel·lent per a unes demandes raonables que s'han instal·lat en carpes al carrer i amenacen de no aixecar-se fins que tinguin garanties que poden protagonitzar el canvi. Un canvi senzill: adaptar la política al segle XXI perquè l'economia deixi de ser la que imposi les regles de joc a la sobirania de les nacions. Senzill, ¿no? ¿Es pot estar en desacord amb una cosa tan raonable? ¿De veritat que no era previsible?
Notícies relacionadesLa Comissió Europea ha amenaçat el Govern deJosé Luis Rodríguez Zapatero per no haver adaptat la normativa comunitària que regula les gratificacions dels banquers. ¿Qui en dóna més? Un Govern socialista que ni tan sols ha tingut el coratge de fer una recomanació ètica als poderosos.
Els que tenen el comandament a distància de la societat, ¿es pensaven que aquesta bombolla no explotaria mai? La indignació ha donat pas a la rebel·lia i aquesta bola de neu ja és imparable.
