Generació Tahrir

Tota mobilització, fins i tot la més espontània i assembleària, necessita els seus símbols. I polsant l'ànim de molts dels manifestants que van tornar a ocupar el centre de Madrid i Barcelona, el referent, o un d'ells, era la plaça de Tahrir del Caire, que fa uns quants mesos es va convertir en l'epicentre d'unes revoltes populars que, sense descans, van acabar amb el vell règim de Hosni Mubàrak.

Aquí, com a Egipte, resistim fins a la victòriaera el lema d'un pamflet adherit a un fanal de la plaça de Catalunya. L'Ivan, un jove estudiant rus que es va unir a les assemblees de la plaça, veia en Egipte un exemple«perquè veure com es lluitava pacíficament allà és un motiu d'inspiració».Una altra cosa, afegia, és que la societat egípcia tenia un objectiu clar, que era la caiguda del règim, «i aquí falta un full de ruta»que, a parer d'aquest noi, podria ser«acabar amb el bipartidisme i regular el sistema financer».L'Eva, una altra manifestant, de 50 anys, veu en Egipte i en les protestes d'aquests dies«un clar reflex que la humanitat està canviant».Més enllà d'això, els accents a la plaça de Catalunya ahir van ser gairebé tants com les 300 persones que es van concentrar al vespre i a la nit. I és que com explicava el Xavier, estudiant de Telecomunicacions, mentre se succeïen al seu costat les assemblees i els discursos,«s'ha decidit que no hi hauria manifestos»i que cadascú podria fer les seves pancartes amb protestes.

Els nexes

També Madrid, amb uns quants centenars de manifestants, va notar aires egipcis. L'Alfonso, de 34 anys, va recordar dues similituds:«Allà com aquí les xarxes socials van ser clau, i allà com aquí al principi la multitud tampoc estava organitzada».El Daniel, de 28 anys, portava tot el que era necessari per acampar a la Puerta del Sol, i afirmava:«Les revoltes àrabs han servit d'inspiració, sí. La gent està molt cremada i molt desesperançada. I aquí, com a Egipte, també podem aconseguir canvis».El Mario, de 29 anys i col·laborador d'una oenagé de suport als immigrants, creu que com al Caire el moviment iniciat«és imparable» i recorda que les xarxes socials representen una palanca addicional respecte a altres manifestacions d'anys enrere, com les protestes contra la guerra de l'Iraq.

Notícies relacionades

Campanya en l'acampada

"Ens quedem"

Una concentració, la de Madrid, que es va desplegar en solidaritat amb el desallotjament que va tenir lloc dimarts a la matinada. Elia, de 28 anys, destaca que per fi hi ha mobilització social.«Estic contenta perquè ha vingut molta gent, per la ràbia i la indignació, per no poder pagar la hipoteca i perquè la pressió a la feina és molt alta»,proclamava.

La indignació, aquest era el fil conductor que unia ahir els concentrats en les protestes de les ciutats d'Espanya. A partir d'aquí, com explicava el jove Helliot, un aturat assistent a la convocatòria de Barcelona,«cadascú té les seves propostes».