El simulacre de missió a Mart posa a punt l'arribada al planeta vermell

Els participants en la primera simulació completa d'un viatge a Mart posaran peu en una reproducció del planeta vermell el pròxim dia 14. Després de més de vuit mesos d'aïllament en una nau espacial emplaçada a Moscou, tres participants en l'experiment Mars 500 es posaran vestits pressuritzats i sortiran a una àmplia habitació que simula la superfície del planeta. La simulació no s'acaba aquí: encara els espera el viatge de tornada, que s'acabarà el 5 de novembre. La durada total de l'assaig és de 520 dies, el temps mínim que duraria una missió real.

L'Agència Espacial Europea (ESA) ha contribuït amb una tercera part als 10 milions de dòlars invertits en l'experiment, mentre que la resta procedeix de l'Institut de Problemes Biomèdics (IBMP) rus. L'any passat, Obama va congelar els projectes de la NASA per tornar a la Lluna i va ajornar fins a una data sense determinar el viatge a Mart. «Ben al contrari, jo segueixo creient en els viatges tripulats», assegura Simonetta Di Pippo, directora dels programes de vols tripulats de l'ESA.

REALISME / Sis voluntaris van ser tancats el 3 de juny del 2010 en un conjunt de càpsules que reprodueixen els estrets espais d'una nau espacial. Els voluntaris viuen com astronautes de veritat: amb menjar racionat, una dutxa per setmana, exercicis físics i experiments que han de portar a terme. Qualsevol comunicació comporta una demora de fins a 40 minuts d'anada i tornada, com passaria si fossin a Mart. Les úniques diferències són la presència de gravetat i l'absència de la radiació present a l'espai.

L'objectiu de l'experiment és estudiar les reaccions psicològiques i físiques dels voluntaris en un entorn tan insòlit. A través de qüestionaris, gravacions i mesures mèdiques, els científics pretenen estudiar quines relacions sorgeixen en la tripulació, els efectes del confinament al cor i al sistema immune, quines dietes milloren l'humor i quins bacteris hi poden aparèixer, entre altres qüestions.

«Escric un munt de missatges a la meva família», explica el voluntari francès Romain Charles al diari de la missió. Respecte a l'abstinència sexual durant gairebé un any i mig, l'italocolombià Diego Urbina escriu: «No és nou que els exploradors facin abstinència durant anys [...] Ajuda saber que no durarà per sempre». Cartes, dibuixos i altres objectes dels éssers estimats proporcionen una mica d'alleujament. Alguns DVD de ciència-ficció hi afegeixen èpica: «Vam veure 2001: una odissea de l'espai i vaig poder sentir de veritat la soledat [...] dels dos protagonistes», afegeix.

L'experiment preveu situacions extremes, com llargs talls d'electricitat, perquè els voluntaris assagin els protocols d'emergència. No obstant, si es produís una situació de perill, si algú emmalaltís greument o un dels tripulants volgués sortir, s'interrompria l'experiment.

A l'arribar a Mart, els voluntaris hauran de reproduir maniobres que van assajar fa mesos, utilitzar correctament els seus vestit i fins i tot operar un robot per control remot. Així, els científics comprovaran que la tripulació recorda els protocols i que aquests són correctes.

Notícies relacionades

Catalunya ven cada any dos milions de tones d’escombraries a l’estranger

Catalunya s’endinsa en una setmana de calor extrema amb màximes pròximes als 40 graus

¿El viatge a Mart es quedarà en alguna cosa més que una simulació? «Encara no hi ha projectes aprovats que agafin el relleu de Mars 500», afirma Jennifer Ngoanh, coordinadora del projecte. «Però tenim diversos estudis tecnològics en marxa», apunta Di Pippo. Segons ella, tot depèn que es generi una voluntat forta per part d'un conjunt de països, ja que cap podrà aconseguir-ho tot sol.

VOL HUMÀ / «No n'hi ha prou de limitar-se a enviar robots -observa Di Pippo-. L'autonomia de decisió dels humans és insubstituïble quan qualsevol senyal triga 40 minuts a anar i tornar». Segons Di Pippo, l'esforç val la pena. «Totes les tecnologies espacials explotades fins ara -des de la meteorologia fins al GPS- ja han donat els seus principals fruits tecnològics: el vol espacial humà és l'únic que pot generar tecnologies completament innovadores», conclou.