Rouco maniobra per conservar tres anys més el poder a l'Església

El cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, el purpurat espanyol amb més influència al Vaticà, farà 75 anys a l'agost, coincidint amb la tercera visita a Espanya de Benet XVI, que preveu recalar a Madrid per presidir la Jornada Mundial de la Joventut. Per aquelles dates el prelat gallec haurà de presentar forçosament la seva renúncia com a responsable de la diòcesi madrilenya, que governa des del 1994, a l'arribar a l'edat de jubilació. La sortida no és immediata, ja que el Papa, de 83 anys, té per costum deixar els bisbes durant un quant temps més al seu càrrec per raons de cortesia. Però Rouco ha trobat una via per eludir la incertesa de la interinitat, continuar al llarg d'un altre trienni al capdavant de l'Església madrilenya i mantenir intacta la seva influència: ser reelegit com a president de l'episcopat fins al 2014.

La pròxima sessió plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que s'ha de celebrar al març, escollirà nou president dels bisbes. No hi ha candidats alternatius a Rouco Varela, que finalitza el seu tercer mandat de tres anys, ni s'espera que n'hi hagi. El cardenal, que ja ha fet saber als seus que desitja continuar, compta amb sobrats suports entre els bisbes, en té prou per desanimar qualsevol aspirant a rivalitzar amb ell. Si reuneix la quarantena de vots necessaris, la meitat dels sufragis més un, es convertirà en el president de la CEE que ha retingut el càrrec durant més temps, un rècord que fins ara compartia amb Vicente Enrique i Tarancón.

EL MÈRIT DE TARANCÓN / La presidència de Tarancón reunia fins ara més mèrits perquè els tres períodes que va estar al capdavant de els bisbes van ser consecutius i al tercer no en va tenir prou amb la majoria, sinó que va haver d'aconseguir dos terços dels vots per sortir reelegit, segons els estatuts de la CEE.

Rouco va ostentar el càrrec durant dos mandats, entre 1999 i el 2005, però aquest últim any va perdre la presidència, que va anar a parar, sorprenentment, a l'aleshores bisbe de Bilbao Ricardo Blázquez, que va comptar amb el suport del sector més obert de l'episcopat. Rouco es va rearmar i tres anys després, el 2008, li va tornar el cop, i el va descavalcar del lloc. I durant l'últim trienni s'ha assegurat la continuïtat, ja que són nombrosos els prelats que li deuen la mitra.

L'OMBRA DE SISTACH / Malgrat que el distanciament d'Antonio Cañizares, el cardenal amb qui fa temps va formar tàndem al capdavant del sector més conservador de l'episcopat, ha perjudicat la seva autoritat, igual que l'ascens del cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, amb qui mai ha tingut gaires bones relacions i que ha guanyat perfil al Vaticà, Rouco encara és el prelat que té més poder dins de l'Església espanyola.

Notícies relacionades

Una carrera vertiginosa

Pajín diu que els bisbes parlen sense rigor de la violència masclista

Davant la proximitat de la seva jubilació com a arquebisbe, el cardenal espanyol més pròxim al Papa alemany podria haver optat per prorrogar durant uns quants mesos el seu mandat al capdavant de l'episcopat i deixar que, al mes de novembre, quan se celebri la segona sessió plenària anual dels bisbes, es procedís a escollir el seu successor, segons han explicat fonts de la CEE. Era una manera d'assegurar-se un paper preeminent durant la tercera visita de Ratzinger i anar preparant el retir.

Si hagués optat per aquesta fórmula, el cardenal gallec ja no hauria pogut estar al capdavant de l'episcopat espanyol quan arribessin les pròximes eleccions legislatives, en el supòsit que se celebrin segons el que està previst, l'any 2012, ni tampoc assistir amb les seves potestats intactes a un eventual ascens al poder del candidat al qual està més pròxim, el també gallec Mariano Rajoy.