Privatització del control i centralització europea

El Govern ha anunciat que traurà a concurs la gestió del control del trànsit aeri. A l'espera de conèixer més detalls d'aquesta mesura, sembla que es pot tractar d'una contractació externa en què la gestió quedi en mans d'empreses externes (públiques o privades), però la responsabilitat del funcionament del servei segueixi en mans del Ministeri de Foment. És difícil que es vagi més enllà en la privatització, ja que hi ha pocs exemples a nivell internacional.

El recurs a la contractació externa de serveis públics és bastant habitual en l'àmbit de les administracions públiques, particularment les que són d'àmbit local. Quan es tracta de serveis en què no és possible la competència, com és el cas del control del trànsit aeri, la contractació externa pot suposar una eficiència més gran en la prestació del servei si l'adjudicació del contracte s'estableix mitjançant un concurs o subhasta en què diferents empreses presenten ofertes diferenciades.

No obstant, en el cas que ens ocupa probablement les millores d'eficiència es poden aconseguir principalment mitjançant una reducció dels salaris que cobren els controladors aeris. S'ha de tenir en compte que la Unió Europea està imposant progressivament l'anomenada política de cel únic a tots els seus països membres, cosa que implicarà una creixent unificació de les diferents regulacions i procediments que cada país aplica. En un sector de tanta complexitat i transcendència -i, per tant, amb un nivell de regulació tan detallat- resulta difícil que les empreses privades puguin aportar una eficiència més gran, excepte probablement pel que fa a la gestió dels recursos humans.

Notícies relacionades

L'alarma animarà les reserves d'última hora per volar per Nadal

Mutis a les torres

L'anunci de la contractació externa del control del trànsit aeri es fa en el context de la privatització parcial d'AENA, una empresa dependent del Ministeri de Foment que fins al moment ha aglutinat les funcions de control d'aquest trànsit i de gestió de les instal·lacions dels aeroports a terra. Això és una anomalia en el context europeu, ja que és habitual que la gestió del trànsit aeri estigui separada de la de les instal·lacions. En la reforma que hi ha en marxa es preveu la separació de les dues activitats, de manera que en principi s'hauria d'analitzar de forma separada el conflicte amb els controladors aeris i la privatització parcial de la gestió de les citades instal·lacions a terra.

Així com la gestió de les instal·lacions aeroportuàries s'hauria de fer de forma individual, ja que la relació entre aeroports està determinada únicament per les xarxes que teixeixen les companyies en l'aire, la solució als problemes de control del trànsit aeri podria venir per la centralització de la gestió a nivell europeu. La divergència de regulacions entre països genera ineficiències, la força negociadora dels controladors és més gran a escala nacional i és obvi que al cel no hi ha fronteres. A la llarga, probablement aquesta seria la millor manera de resoldre el conflicte amb els controladors.