Els últims de la fila

Normalitat ahir al Prat, com als altres aeroports espanyols. Bé, gairebé. «Som els únics que quedem, devem ser els més tontos», deia capcot un del centenar de passatgers del vol 019 de l'aerolínia colombiana Avianca tirats a la T-1 barcelonina des de dissabte. Mirava amb desconsol com embarcaven els viatgers del mateix vol a Bogotà, però amb bitllet per ahir. La trobada dels uns i dels altres davant dels taulells de facturació va generar algunes espurnes, apagades per un cordó de mossos que va permetre el pas només als nous. Però la cridòria almenys va servir perquè finalment la companyia es posés les piles i comencés a buscar solucions. I a les deu de la nit, Avianca anunciava que els afectats podran viatjar demà en un vol addicional. Queda clar: qui no plora...

En termes generals, el malson s'ha acabat. El 98,5% dels controladors previstos (267 de 271) als aeroports espanyols estaven ahir a la tarda als seus llocs, i les baixes dels absents eren justificades. Entre els 4.053 vols de la jornada (711 al Prat), a les 21.00 es comptaven 80 cancel·lacions, atribuïbles als reajustaments operatius de les companyies i també al mal temps en diversos països europeus. El complex procés de recol·locació de viatgers en nous vols avançava amb celeritat i sense grans sobresalts.

Nit a la terminal

Però tot això, que no ho expliquessin als passatgers frustrats del vol 019, previst per a dissabte a les 15.40. Després de la cancel·lació, la companyia els va dir que sortirien a les 23.30. Però no, és clar, i aleshores el taulell d'Avianca ja havia abaixat la persiana. Allà es van quedar, a la T-1, on van passar la nit de dissabte i tot diumenge, fins que AENA els va gestionar un hotel.

Ahir al matí van tornar a la càrrega. «No m'ofereixen plaça fins al dia 20. Això sí, si pago 1.200 euros més, me'n puc anar en classe Business avui mateix. És una vergonya», protestava Juan Antonio Marín, un repartidor de premsa de Sant Joan Despí que se n'anava de vacances amb la dona, el seu fill i una neboda. «No és just que hagin convertit el nostre Nadal en aquest caos. Fer-nos perdre 10 dies és arruïnar un viatge com aquest», deia Sebastián, la mare del qual, de 75

anys, viatjava per veure els seus altres fills per primera vegada en quatre anys.

«Això ens passa per ser gent humil. Si vengués coca les coses serien diferents. Però només sóc una netejadora que ha treballat molt per poder fer aquest viatge», clamava Ángeles Espinosa. José Marín, mecànic, havia comprat els bitllets al febrer per passar el Nadal al seu país i que la seva família d'allà conegui el seu fill de quatre mesos. «Estan jugant amb els nostres sentiments» era una frase repetida en els neguitejats grupets.

Final feliç

Notícies relacionades

Hotels a mig gas

MANUEL GARCÍA, taxista: «Dissabte em van fer perdre dos terços del sou habitual»

Just després de l'altercat, la cua al taulell d'Avianca va començar, aquesta vegada sí, a moure's. I semblava que es trobaven solucions on abans no n'hi havia. Almenys això indicava l'ampli somriure d'Abel Merchán mentre exhibia un bitllet per avui, Barcelona-Madrid-Cali-Bogotà. Déu n'hi do: «Però bé, encara sort».

La tarda va ser tensa, les places ofertes cada vegada eren per a dates més allunyades i els resistents anaven cedint, «per cansament, per esgotament, per ràbia i per no donar a aquesta gent ni un euro més», com deia Gloria Casanova després d'aconseguir un bitllet per al dia 14. I només a última hora de la nit del tercer dia Avianca va afluixar la corda. Llevat d'un nou gir dramàtic, final feliç.