MANUEL GARCÍA, taxista: «Dissabte em van fer perdre dos terços del sou habitual»

Com cada dissabte, Manuel es va aixecar poc després de les quatre del matí. A les cinc ja estava davant l'hotel de Poblenou, a Barcelona, on habitualment comença a recollir els primers clients del dia. Aquesta vegada, no obstant, van passar gairebé tres hores fins que va poder moure el taxi per primera vegada. «Vaig acabar la jornada avorrit i amb 50 euros a la butxaca, quan el normal un dissabte són 150», explica resignat Manuel.

La falta de turistes als hotels tampoc la va poder compensar anant a l'aeroport perquè, com és sabut, durant tot el matí no hi va haver sortides ni arribades de vols al Prat. Va acabar la jornada a les tres de la tarda, quan el va rellevar un empleat que treballa per a ell. ¿Com li va anar la tarda? «Va anar», es limita a respondre Manuel, resignat. Altres companys de professió van haver d'allargar la jornada fins diumenge a les quatre de la matinada. És a dir, gairebé 24 hores per poder omplir el full, és a dir, arribar als 150 euros de mitjana de caixa d'un dissabte.

Amb tantes hores d'espera, Manuel i els companys amb els

Notícies relacionades

Hotels a mig gas

Els últims de la fila

quals comparteix la parada de taxis admeten que van tenir molt de temps per recordar-se dels controladors aeris. I no precisament per elogiar-los. «Jo els faria autònoms a tots: dia treballat, dia cobrat», proposa Manuel.

Un company, que s'afegeix a la conversa, creu que el millor seria «posar-los a treballar al taxi, o a pencar amb pic i pala, a veure si llavors estaven contents amb el sou». Manuel opina -o potser desitja- que amb la privatització dels aeroports, als controladors «se'ls acabarà el xollo». F. M.