"¿Volen un consell? Vagin cap a casa"

Els milers de viatgers que esperen notícies sobre la sort de les seves vacances a l'aeroport del Prat es comporten amb una mesura digna de millors causes. Una cosa semblant passa a Madrid-Barajas. Únicament quan als soferts usuaris se'ls esmenta els controladors hi ha qui dóna via lliure a la ràbia acumulada. Uns quants tampoc tenien paraules amables per al Govern. Les llargues i resignades cues al davant dels taulells de les companyies buscant una reserva per avui, demà o vés a saber quan, o per reclamar una nit d'hotel a compte d'AENA o el reemborsament del viatge, es reproduïen a dojo.

Cap a les nou del vespre la zona de sortides de la terminal estrella del Prat, la T-1, era un formiguer de gent enganxada al telèfon que dubtava entre seguir aguantant el tipus estoicament una hores més a l'espera d'un miracle o anar-se'n a casa. Sandra Moreu, Cristian Camí i la petita Carla, de tres mesos, maquinaven anar a la Cerdanya a esquiar. "Ens han donat un número de telèfon per recol·locar-nos en un altre vol de Swis però no hi ha manera, comuniquen constantment". Anaven a Ginebra, on avui se celebra una popular cursa atlètica pel casc antic, l'Escalade, que reuneix 26.000 participants, amb un grup de corredors amics, així que ja no hi ha res a fer. Les maletes plenes de roba d'hivern també els seran útils a Masella o la Molina.

Altres han tingut pitjor sort i no saben com recuperar l'equipatge. La paralització dels vols els ha arribat quan ja havien facturat. Els han deixat triar entre recuperar les maletes, si podien, o esperar. Davant el dilema, han recorregut als jaquetes verdes del taulell d'informació, però aquests últims encongien les espatlles invariablement.

Empleada enèrgica

A Iberia ho tenien més clar. Una empleada amb aires marcials alliçonava tot cridant els que eren a la cua de la companyia: "¿Volen un consell? Vagin cap a casa, perquè quan arribin al taulell després de fer vuit hores i mitja de cua els diran el mateix que demà els respondran si truquen per telèfon. Els controladors se n'han anat i no se sap quan tornaran. Per als quatre o cinc pròxims dies no tenim places, els vols estan a rebentar, així que els posarem en llista d'espera però no els podem garantir si volaran demà, demà passat o un altre dia". Algú ha dit que tenia un passatge de British Airways. "Ah, llavors no hi podem fer res, fins al 24 de gener no som socis", ha deixat anar la dona amb galons.

Rut Quintana i Sylvain Dabreteau han topat amb un empleat de Spanair que s'ha mostrat sensible a l'argument que diumenge havien d'anar a un casament a Gran Canària i, després de pregar una estona, els ha aconseguit dos passatges per ser-hi aquella nit. A la Sofía li han donat un bitllet per a aquest matí quan ningú sabia res sobre el final de la vaga: "Ho fan perquè callis. Si véns i no hi ha vol te'l canvien i te'n donen un altre per a la tarda. Així se't treuen de davant".

La confusió inicial

A Barajas l'estat d'ànim és de resignació i confusió. Ni tan sols saben a qui culpar de la situació. "Primer ens han dit que no sabien per què. Després un policia ens ha dit que potser hi havia una bomba i la gent s'ha posat bastant nerviosa. Després ens han recomanat que parléssim amb les nostres companyies però que era culpa dels treballadors d'AENA, que paraven en protesta per la privatització de l'empresa", comentava Adela Rojas, abans que algú li aclarís que el tancament de la instal·lació es devia a l'absentisme dels controladors. "Ja m'imaginava jo que aquesta gentussa hi tenia alguna cosa a veure. El que s'ha de fer és enviar-los a casa amb el salari mínim i militaritzar el servei", afirmava indignada.

Notícies relacionades

Blanco demana disculpes als afectats i assegura que són "ostatges" dels vaguistes

El sindicat demana als controladors del torn de nit que vagin a treballar

L'Adela havia de viatjar amb la família a Amsterdam i estava furiosa perquè no quedaven més places lliures i per tant s'ha quedat sense vacances. No ha estat l'única que ha exigit al Govern la intervenció de l'Exèrcit. Una altra viatgera, María José, ha demanat el mateix i ha sol·licitat que els inspectors infractors fossin despatxats. Entre insults al col·lectiu, reclamava: "Si no volen treballar, que els obrin expedient i al carrer". La María José es queixava especialment que no haguessin convocat l'aturada. Ella és professora i es pregunta què pensarien els controladors si un bon dia ella decidís deixar els seus fills sols a la classe perquè li haguessin rebaixat el sou.

Els viatgers han coincidit en els retrets al col·lectiu de controladors tant per les seves formes -a l'aixecar-se del lloc de treball o simplement no anar-hi sense avisar prèviament- com pel fons dels motius de l'aturada encoberta. La majoria desconeixia què havia aprovat exactament el Govern, però saben que els controladors "guanyen una burrada" i "estan fent xantatge al país" per continuar amb els seus privilegis.