Els vessaments posen la petroquímica de Tarragona a la picota

Tot just quatre dies després de l'últim vessament d'hidrocarburs al port i el mar de Tarragona, els responsables de Protecció Civil van anunciar que el 4 de novembre que ve es portarà a terme a l'empresa Clariant un dels simulacres per accident químic més grans dels que s'han efectuat a Catalunya. S'activaran 17 sirenes i afectarà uns 100.000 habitants de Tarragona, la Canonja, Vila-seca i Salou. La relació entre tots dos fets no sembla casual; els repetits vessaments de la indústria petroquímica els últims anys han augmentat els interrogants sobre la seguretat de l'activitat.

En ple pont del Pilar, l'11 d'octubre va aparèixer una taca d'hidrocarbur que ocupava 66 hectàrees de mar de manera discontínua a menys d'un quilòmetre de les platges de Vila-seca i Salou. El juliol de l'any passat l'alarma va venir per una fuga d'àcid nítric a la planta d'Ercros, que va obligar a activar el pla d'emergència i a recomanar a centenars de veïns que es quedessin tancats a casa. Al maig i el juny del 2009 també van aparèixer dues grans taques de petroli a uns 40 quilòmetres de la costa tarragonina.

Els sobresalts que genera un dels pols petroquímics més importants d'Espanya i del sud d'Europa s'han convertit en crònics. Després del vessament de l'11 d'octubre, els ajuntaments de Tarragona, Vila-seca i Salou van tornar a témer pel bon estat de les seves turístiques platges. L'empresa Asesa (Asfaltos Españoles) va reconèixer haver abocat accidentalment 200 litres d'hidrocarbur dins del port, però no es va fer responsable de la taca de fuel que hi havia a mar obert.

QUEIXES ECOLOGISTES / «No reconèixer la paternitat dels vessaments només suposa allargar el problema», reflexiona al seu bloc el delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté. «Cada vegada que no es reconeix la responsabilitat d'un vessament, l'opinió pública desconfia de tots amb raó: de les empreses i l'Administració», insisteix Sabaté, que espera que tot acabi amb «una sanció exemplar».

Tot i que el nivell de seguretat de les empreses químiques és un dels més elevats, segons un informe de la patronal AEQT, els vessaments i les pudors no tenen fi. Els ecologistes han tornat a posar el crit al cel i la subdelegació del Govern ha obert un expedient informatiu per buscar responsables.

La Fiscalia de Tarragona, mentrestant, ha reconegut que està reunint informació per actuar d'ofici si finalment es troben «indicis de negligència», segons va informar el fiscal en cap, Xavier Jou.

«Les empreses no inverteixen en seguretat ni en gestió de residus perquè amb això no guanyen diners», apunta Julio Barea, portaveu de la campanya de Greenpeace sobre la contaminació. L'organització ecologista recorda que Catalunya

ha acumulat en l'última dècada el 42% de la contaminació que s'aboca al Mediterrani i que els seus principals focus són els ports de Barcelona i Tarragona, així com les refineries i les plataformes petrolíferes que hi ha en aquesta última província.

ESTUDI QÜESTIONAT / L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), es mostra més pacificador. «Els mecanismes funcionen, com demostren el Pla d'Emergències, els efectius de seguretat i la ràpida resposta que donen sempre», argumenta. Però la població no sembla opinar el mateix. El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, Antoni Peco, denuncia: «En l'últim vessament s'ha repetit el que ha passat en altres ocasions: les empreses no es preocupen i treuen importància a l'incident».

Notícies relacionades

Els afectats pel vessament de BP se senten «abandonats» sis mesos després de l'accident

El poder d'un gegant

Ramon Fontboté, director general de l'AEQT, esgrimeix el conveni firmat fa cinc anys amb el Departament de Medi Ambient per destacar que compleixen objectius de seguretat «molt més estrictes que els de la normativa europea». «Ningú ens pot acusar de falta d'informació», diu el portaveu de la patronal química, que sentencia que les empreses compleixen «estrictament».

Ni estudis com el del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica de la Universitat Rovira i Virgili resulten prou tranquil·litzadors. Els resultats apunten que la contaminació que produeix la petroquímica no comporta «riscos addicionals» ni és superior a la del trànsit d'automòbils, va avançar el doctor Josep Lluís Domingo. Però els ecologistes locals de la Canonja 3, Plataforma Cel Net i Gepec posen en dubte els resultats d'un treball «finançat, directament o indirectament, per les mateixes empreses que generen la contaminació industrial».