Els afectats pel vessament de BP se senten «abandonats» sis mesos després de l'accident

Sis mesos després de l'accident que va costar la vida a 11 persones i va causar el pitjor vessament de la història dels EUA, gairebé ningú parla del desastre del golf de Mèxic provocat per BP. La marea negra que va afectar Louisiana, Alabama i Florida ha desaparegut de l'agenda dels polítics i les càmeres busquen notícies en altres zones del país. Ningú en parla excepte les víctimes del vessament, que se senten«abandonades» per les autoritats.

Moltes segueixen esperant les ajudes promeses. De les més de 200.000 reclamacions presentades, només se n'han atès unes 73.000 amb càrrec al fons de 20.000 milions de dòlars (14.200 milions d'euros) que la petrolera BP es va veure obligada a crear per compensar els afectats i ajudar en la recuperació a llarg termini de l'economia del golf. De moment, s'han repartit al voltant de 1.500 milions de dòlars (uns 1.000 milions d'euros) entre empresaris i pescadors perjudicats per la taca de petroli.

Els afortunats que ja han rebut els seus xecs segueixen fent la seva vida, però d'altres com Alan Sunset, propietari d'una petita flota de vaixells mariscadors d'Alabama, no amaguen la seva frustració per un sistema de repartiment de les ajudes que consideren«injust».En molts casos els diners«arriben tard i amb comptagotes»,i això ha despertat enveja entre els damnificats.

Tot i que el Govern va aixecar fa mesos la veda a la pesca en el 90% de les aigües del golf i els mariscos de la zona són aptes per al consum, l'Associació de Cultivadors d'Ostres de Louisiana es mostra«molt pessimista», ja que la immensa majoria dels seus vivers són morts.«No tenim cap estimació dels danys ni de quant temps es trigarà a arreglar-los, però aquesta és la nostra vida i no tenim cap altre lloc on anar», va afirmar el seu president, Byron Encalade.

Conseqüències polítiques

En el vessant polític del cas, l'oposició republicana va intentar comparar el vessament del golf amb l'huracà que va arrasar Nova Orleans el 2005. Algú fins i tot es va atrevir a parlar delKatrina d'Obama, però els analistes coincideixen que el dany a la seva imatge serà mínim. Tot i això, l'estrateg demòcrata Mark Mellman reconeix que el president es va veure obligat durant setmanes a dedicar els seus esforços a«lluitar contra la marea negra, en lloc de concentrar-se en la seva agenda».

Notícies relacionades

Els vessaments posen la petroquímica de Tarragona a la picota

El poder d'un gegant

On res no tornarà a ser igual és a les zones afectades pel vessament, gairebé 800 milions de litres de cru expulsats al mar. Malgrat les crides de les autoritats i les coreografiades capbussades de la família Obama al golf de Mèxic per convèncer els nord-americans de la netedat de l'aigua i la bondat del clima, l'estiu passat va ser un dels pitjors que recorden els empresaris del sector turístic, amb caigudes d'ingressos de fins al 30%.

Encara s'ha de veure si les companyies petroleres aprendran la lliçó i corregiran els errors que van afavorir aquest vessament sense precedents, i si apostaran per una nova cultura empresarial que prioritzi la seguretat i la prevenció. De moment, s'hauran d'adaptar a les noves regles del joc imposades per la Casa Blanca, que fa dues setmanes va aixecar la moratòria de les perforacions en alta mar. Una primera empresa ja ha sol·licitat els permisos.