La crisi amenaça la fràgil pau amb els immigrants a Ca n'Anglada

A la pregunta de com es viu a Ca n'Anglada, quatre dones grans, assegudes en un banc del barri, salten com si tinguessin una molla: «¿Ca n'Anglada? ¡Això és el Marroc!». ¿I la convivència? «Cadascú a casa seva i Déu a la de tots», resumeix una d'elles. «Arribo, em tanco a casa meva i no vull saber res més», afegeix una altra. Però de seguida apareix una tirallonga de retrets als immigrants: que no se saben adaptar, que reben més ajudes, que roben els focus de la planta baixa i que els seus hàbits d'higiene són més aviat insuficients.

Prejudicis, estereotips i petits conflictes reals que Nouredin, el secretari general de l'Associació Catalana per l'Amistat i el Futur, mira d'evitar que es converteixin en incendis. Afirma orgullós que, com a mediador, sempre ha aconseguit que els magribins acceptin les seves obligacions econòmiques i cíviques amb les comunitats de veïns. A part dels impagaments, també es troba amb casos de goteres, els lladrucs del gos del veí... O situacions que descriuen a l'associació de veïns: sabates al passadís, problemes amb l'extracció de fums, sorolls...

ESPAIS DE CONVIVÈNCIA Nouredin defensa la necessitat d'assumir els costums autòctons, aprendre català i castellà, i generar espais de convivència com l'Ascaaf FC, un club de futbol de Tercera Territorial amb jugadors marroquins acompanyats d'un senegalès, un llatinoamericà i un espanyol. Dit això, afirma sense dubtar-ne que al barri hi ha actituds racistes: «Toques una mica el cotxe d'un veí a l'aparcar i el primer que et diu és 'vés-te'n al teu país', i quan un immigrant treballa i un autòcton no té feina ja diuen que els hem pres el lloc de treball i que som la causa de la crisi».

Terrassa, que ha rebut en els últims anys una injecció en favor de la cohesió social per valor de 19 milions d'euros gràcies al Pla de Barris de la Generalitat, és un dels quatre municipis -juntament amb Salt (Gironès), Badalona (Barcelonès) i el Vendrell (Baix Penedès)- que es repartiran 2,5 milions d'euros de fons europeus, gestionats per la Generalitat i el Govern central, per fomentar la convivència en barris que tenen un percentatge d'immigració elevat. El de Ca n'Anglada supera el 35%. Una xifra que puja, i molt, als pisos més humils de la zona nord del veïnat.

La convivència entre el nord i el sud, on resideixen majoritàriament els autòctons, encara és una assignatura pendent. El tinent d'alcalde d'Acció Social, Isaac Albert (ERC), ho descriu: «Em preocupa que no hi hagi cap conflicte perquè això és un símptoma que no hi ha convivència, no pot ser que a l'associació de veïns no hi hagi cap magribí».

DIÀLEG I MEDIACIÓ El líder veïnal Felipe Arenas admet que la convivència és delicada i que requereix «gastar saliva» en innombrables processos de diàleg i mediació. Arenas sosté que els problemes no són greus avui. Però la crisi està començant a provocar desnonaments de pisos que posteriorment són ocupats per altres immigrants que ni paguen les quotes de la comunitat ni es relacionen amb la resta dels veïns. «Els desnonaments estan a l'ordre del dia, la situació s'està agreujant», explica el president veïnal, que afegeix sense embuts que els immigrants tenen una actitud més passiva. «Necessitem que s'hi impliquin més», sosté.

Des de la mesquita a la qual acudeixen més de 1.500 musulmans cada divendres, el secretari de la Junta Islàmica local, Settati Mohamed, replica que la seva comunitat sí que inculca als nous veïns la necessitat de respectar la convivència i les normes. Esmenta les classes de català i de castellà que s'imparteixen a l'oratori i aposta per organitzar més «activitats d'acostament».

L'alcalde, Pere Navarro (PSC), admet que el barri és un còctel entre l'urbanisme dens i de baixa qualitat perpetrat als anys 60, l'arribada massiva d'immigració i la difícil convivència amb els autòctons. «Aquests ja són persones grans a qui hem de garantir que visquin com sempre han viscut», subratlla. Navarro cita nombrosos programes de mediació i un pla d'acollida en què es visita els nous veïns a casa seva per explicar-los les normes cíviques. Tot i així, reconeix que «en el contacte personal amb la gent queda molta feina per fer». A més, la crisi immobiliària ha paralitzat el projecte de construcció de vivendes més dignes i la creació de parcs amb l'objectiu d'esponjar el barri.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

EQUILIBRIS La responsable del districte, Anna Maria Graell, afegeix: «Mantenim l'equilibri, encara estem davant dues comunitats que viuen d'esquena l'una a l'altra, excepte alguns transvasaments». La seva tasca consisteix a desmuntar prejudicis com el que diu que els comerços dels immigrants no paguen taxes. Ho afirma el Joan, un botiguer veterà a punt de jubilar-se gairebé sense cobrir despeses: «Aquest era el millor barri de la ciutat i se l'han carregat».

Un barri que viu el que Felipe Arenas descriu com una situació d'inseguretat òptica: «Quan les dones veuen un grup de magribins en una vorera, travessen a la vorera del davant». Caldrà gastar molta saliva per arribar a superar aquestes distàncies.