El Papa rebrà a BCN protestes cristianes per la pederàstia

Els delictes de pederàstia comesos per religiosos han originat una allau d'indignació social amb l'Església catòlica en països com el Regne Unit, Bèlgica, els EUA i Alemanya. A Espanya, en canvi, aquests escàndols no han suposat ni un maldecap per a la cúpula eclesiàstica. Però ni tan sols la calma regnant ha silenciat alguns cristians de base que estan convençuts que, quan es destapi «la veritat», al Vaticà li sortirà en aquest país alguna cosa més que una pedra al ronyó. El col·lectiu Iglesia sin Abusos, per exemple, aprofitarà la visita del Papa a Barcelona del 7 de novembre per organitzar actes de protesta i reclamar a la Santa Seu i a la Conferència Episcopal Espanyola que actuïn amb més contundència i més transparència.

PROPOSTES VISTOSES I CAUTES / Malgrat que és més que probable que a la iniciativa s'hi adhereixin altres grups cristians i entitats atees i laiques, Carlos Sánchez Matto, portaveu d'aquesta organització, admet que serà molt difícil que la seva iniciativa congregui tantes adhesions com les que es van veure la setmana passada al Regne Unit. Però això tampoc impedirà que segueixin endavant amb unes accions («algunes de molt vistoses i altres de més cautes») que el seu portaveu prefereix no revelar per por que els passi com el 2003, quan el llavors pontífex, Joan Pau II, va visitar Madrid. «Llavors vam voler mostrar pancartes amb el lema Església sense abusos, però no ho vam aconseguir perquè la policia ens va retenir durant més de tres hores a la base aèria de Cuatro Vientos [on el Papa va celebrar una trobada multitudinària amb les joventuts catòliques]», recorda Sánchez Matto. «Ens van requisar els cartells malgrat que no faltaven al respecte a ningú i no ens van deixar moure fins que no va acabar l'acte», explica.

Sánchez Matto assegura que en els últims mesos la seva organització ha rebut desenes de trucades de persones que afirmen haver estat víctimes d'abusos sexuals per part del clero. Llavors, ¿per què no surten a la llum pública tants casos com a Bèlgica o Irlanda? Segons aquest excatequista de la parròquia madrilenya de Santo Domingo de Guzmán, hi ha diverses raons que ho expliquen.

Una és que en aquest país, tot i que ja hi ha vuit capellans condemnats per pederàstia, l'episcopat no ha obert una investigació interna. En canvi, la cúpula eclesiàstica belga sí que va decidir analitzar el que havia passat. «La pressió social sobre aquest aspecte també ha estat més forta allà que aquí -afirma el portaveu d'Iglesia sin Abusos-, i els poders públics espanyols (des dels fiscals fins als defensors del menor) no han actuat com ho haurien d'haver fet».

Notícies relacionades

El bisbe de València aparta un capellà detingut per tocaments

Guerra (santa o no) a la xarxa

«A Espanya, per probabilitat estadística, com que sempre hi ha hagut més menors a càrrec de religiosos, el nombre de casos hauria de ser similar als denunciats a Irlanda [uns quants centenars], però el problema és que la influència social de l'Església aquí ha estat molt més gran». En coincidència amb el que opina Josep Torrens, fundador i membre de la junta directiva de l'organització Església Plural, el que ha silenciat el problema no són ja les possibles amenaces clericals que podria haver patit una víctima o la seva família per no denunciar, sinó la pròpia autocensura moral dels afectats.

I a això s'hi han d'afegir dos factors més: «Els delictes sexuals són vergonyants -afirma Sánchez Matto-; són molt complicats de denunciar i requereixen una fase de maduració per portar-los a un tribunal». Poden passar dècades abans que una persona se senti amb forces per fer-ho. Igual que han hagut de passar molts anys perquè a molts espanyols els caigués la bena dels ulls. «Fa set anys hi va haver gent que em va retirar la paraula per denunciar els abusos. Ara em feliciten», diu Sánchez Matto.