De la Garrotxa a la Xina

Pocs en volen parlar, i qui ho fa prefereix mantenir l'anonimat. El món de la ferrovelleria sap que està en el punt de mira per l'imparable auge dels robatoris de cable de coure. Ningú roba si no té algú que li compri la mercaderia. I encara que la majoria de les empreses del sector segueixen les regles de joc que marca la llei, és impossible col·locar els centenars de tones de cable que es roben cada any si no hi ha un potent mercat negre que absorbeix, manipula i recol·loca aquest gènere.

«Nosaltres no comprem grans quantitats a particulars. Si veiem alguna cosa estranya, preferim no comprar. L'altre dia va venir un home amb 300 quilos i li vam dir que no. Sempre demanem el DNI al venedor i li entreguem un comprovant. Nosaltres ho fem així, però no puc assegurar que tothom sigui com nosaltres», explica el responsable d'una important empresa de gestió de residus de la província de Barcelona.

A les 11 del matí algunes furgonetes plenes d'objectes, deixalles i trastos fan cua davant d'una de les poques ferrovelleries que estan obertes a l'agost a Barcelona. L'encarregat no vol preguntes.«És un tema de què hauries de parlar amb el cap, i resulta que ara està de vacances»,es disculpa. A fora, un jove immigrant de l'Europa de l'Est descarrega ferros en un carretó. «Aquí paguen el cable de coure a 1,8 euros el quilo si està sense pelar (amb les fundes de plàstic), i si està pelat potser et paguen 3 o 4 euros. Això sí, has de donar el carnet d'identitat», adverteix.

Codis d'identificació

És clar. Col·locar d'estranquis el cable de Telefónica en una ferrovelleria no està a l'abast de qualsevol. I encara menys si es tracta de les ingents quantitats que se n'estan robant aquest estiu, en alguns casos amb tirades de centenars de metres.«Les ferrovelleries no poden comprar cable de Telefónica. Està prohibit. Només ho poden fer les empreses que tenen un contracte amb la companyia. Les mànegues estan identificades mitjançant codis gravats a les fundes de plàstic cada metre. Per això els lladres pelen el cable tan aviat com poden, per esborrar-ne la procedència», explica un operari de la companyia. Però el sistema de cremar el cable per eliminar-ne les fundes de plàstic és molt pedestre --de fet, algun pispa ha estat sorprès pels Mossos a causa de la fumera que ha causat amb aquest procediment-- i és sens dubte insuficient per netejar els quilòmetres i quilòmetres de cable que s'estan robant aquests dies.«Al nostre magatzem fa un mes i mig que servim uns 1.000 metres diaris de cable a causa dels robatoris», assenyala un treballador de Telefónica. Un quilòmetre diari que, reposat als pals de la línia telefònica, té un cost d'entre 15.000 i 30.000 euros, segons la companyia.

Notícies relacionades

L'onada de robatoris de cable esgota els estocs de Telefónica a Espanya

¿Què és la febre hemorràgica?

Per això és lògic pensar que una bona part del cable és tractat de forma industrial per separar-lo de la funda i poder-lo tornar a fondre. Les plantes de tractament de residus compten amb grans màquines que trituren el cable i després separen el coure i el plàstic mitjançant un sistema de vibració. Aquests monstres mecànics són els únics capaços d'engolir tantes tones de cable sense necessitat d'encendre cridaneres i tòxiques fogueres de plàstic cremat. ¿Però, qui disposa d'aquestes màquines? I el que és més important, ¿on va a parar tot el coure que s'està robant?

Encara que costi de creure, és molt possible que molts dels metres de fil que es van robar a principis d'agost a la Garrotxa acabin les pròximes setmanes en una foneria de la Xina. Així ho assegura José Ramón Morales, director general del Centre Espanyol d'Informació del Coure, una associació professional que agrupa les empreses fonedores i semitransformadores d'aquest metall a Espanya.«A causa del seu gran creixement, la Xina està pagant pels residus de coure més que ningú. Per això l'exportació europea ha augmentat en 900.000 tones anuals des del 2007»,va afirmar.