Lluís Castellarnau: «¡Ensenyo a ballar als meus alumnes danesos!»

L'amor de Lluís Castellarnau per la seva ciutat, Barcelona, és indiscutible, evident. Amb Copenhaguen, on viu des de fa dos anys amb la seva dona, danesa, i els seus fills, hi té una història d'amor en construcció.

Copenhaguen s'ha despertat amb un sol esplendorós, estiuenc, i això la converteix en una ciutat encara més bonica, més estètica. Fins i tot Lluís Castellarnau ho reconeix. I això que a aquest català enamorat de la seva ciutat li ha costat moltíssim anar-se'n de Barcelona i instal·lar-se al nord: a Dinamarca.

Amb només un raig de sol els danesos es llancen al carrer: alguns practiquen esport, altres s'estiren a prop de la tomba de Hans Christian Andersen. Als parcs, hi corren els nens. Les terrasses de Nyhavn s'omplen de joves de disseny. Les bicicletes circulen per tot arreu.

A l'hivern, i això el Lluís ho té molt clar, la ciutat és una altra cosa. Neu, fred, tardes fosques. L'ésser humà s'adapta a tot.

La història del Lluís és la d'un amor que s'ha adaptat a la distància, als viatges, als estius de Barcelona, a la neu danesa. Es diu que una de les raons més potents per emigrar és l'amor; l'altra, el Lluís l'apunta,«la necessitat».

Durant uns anys, el Lluís va viure una relació a distància amb una danesa que li va robar el cor des que va aparèixer a Barcelona en un viatge d'estudis.

Tots dos estudiaven educació física: el Lluís, a la Universitat de Barcelona, i ella, a Copenhaguen. Va ser un amor a primera vista que els va portar a maleir els més de 2.000 quilòmetres que separen una ciutat de l'altra.

El 2000, el Lluís es va atrevir a reconèixer el terreny danès:«Quan vaig acabar els estudis, vaig viure a Copenhaguen un any amb la intenció de conèixer el país, els costums i l'idioma de la meva parella. Després vam tornar a Barcelona»,explica.

Van passar vuit anys fins que es van traslladar a Copenhaguen«sense data prevista de tornada». «En les relacions a distància, i especialment quan arriben els fills, un dels dos ha de cedir. I en el meu cas, va guanyar la banda danesa. Si fos per mi, viuríem a Barcelona, però la veritat és que Dinamarca és un país agradable, tranquil i la qualitat de vida és molt alta», diu el Lluís.

El Lluís es va traslladar el gener del 2008. Des d'aleshores, treballa com a professor d'educació física i castellà en un institut públic de Roskilde, a 40 quilòmetres de Copenhaguen.«Em van convalidar els estudis d'INEF, però em vaig haver de matricular a classes de castellà a la universitat», explica.

Classes de ball

A l'institut hi aporta, entre altres coses,«espontaneïtat»,una de les qualitats que més enyora de Barcelona.«¡Ensenyo a ballar als meus alumnes!», diu. Encara que fa dos anys que viu a la capital de Dinamarca, els horaris encara li costen: «Dinen a les 11.30, però jo segueixo sense poder-me menjar un plat de pasta a aquesta hora. ¡El sopar és a les 18.30! Però els nens no entenen d'horaris i a les 19.00 hores ja tenen gana».

La seva feina, reconeix, li permet viatjar sovint a Barcelona. Així s'escapa de la duresa de l'hivern danès; quan Copenhaguen viu portes endins:«La vida al carrer és una altra de les coses que enyoro». Tot i això, fins i tot a l'hivern hi ha vida: «No impedeix que sortim a patinar sobre els llacs gelats de la ciutat o anem en bicicleta a tot arreu, tant si neva com si plou o per més fred que faci».

Durant tot l'any, el Lluís entrena un grup de nedadors de llarga distància al mar. Ell mateix, tal com fa quan està a Catalunya, competeix en travessies.«¡Aquí porto vestit de neoprè!»,aclareix.

A l'estiu, l'aigua a penes supera els 15 graus. A l'hivern, baixa encara més: a un o dos graus.

Notícies relacionades

Els metges volen examinar els nens i pares de la ‘casa dels horrors’

La xarxa de societats a Panamà de Pere Mir està en fase de liquidació

Demà Pilar F.

a Atenes (Grècia).