Sense bastides

Són les 10 del matí, cau un sol implacable sobre Atenes i l'Acròpolis està sorprenentment buida, com si estiguéssim en un somni. Ni rius de turistes, ni postures forçades per a la posteritat ni lluites amb totes les forces per fer una bona foto. Encara que sembli estrany, el lloc està presidit per la soledat i un silenci de segles, amb l'Acròpolis com a testimoni etern. Per no haver-hi, no hi ha ni rastre de l'habitual embús als Propileus, l'angosta entrada que antigament era el final de la Via Sagrada i que avui hauria de rebre, com cada dia, inacabables grups de turistes. Tassos Tanoulas, arquitecte responsable de la restauració dels Propileus, ens comenta amb un somriure: «Sou afortunats. Poca gent té el privilegi de poder veure l'Acròpolis així. Si no fos per la vaga, tot això estaria ple de turistes».

Avui hi ha vaga, en efecte. Aquest és el secret de l'estranya soledat de les ruïnes. Farts de no cobrar, els funcionaris han decidit, desesperant els turistes, aturar-se quatre hores. Grècia està en crisi: els ciutadans s'han d'estrènyer el cinturó, les arques del Govern estan buides, hi ha manifestacions diàriament i fins i tot l'Acròpolis es declara en vaga. Si els déus aixequessin el cap... En qualsevol cas, gràcies a la vaga ens podem moure sense dificultats per l'Acròpolis.

Tanoulas, amb un barret de palla d'aire venecià, ens convida a seguir-lo mentre s'enfila per l'última bastida que queda als Propileus. «La restauració va acabar fa només uns mesos –ens informa– i per fi vam poder treure les aparatoses bastides que encegaven la visió del pòrtic de l'entrada. Ara el monument llueix més bé que mai, com el Partenó, al qual han retirat la bastida del costat nord».

MARBRE I TITANI / La restauració de l'Acròpolis ha estat lenta i minuciosa. L'any 1975, amb el retorn de la democràcia, es va decidir que s'hi havia d'actuar per corregir importants errors d'estructura. Entre 1979 i 1987 es va restaurar l'Erectèon, amb les famoses cariàtides; l'any 1982 es va començar a treballar amb els Propileus i, el 1984, amb el Partenó. El temple d'Atenea Niké es va deixar per al final, encara que ja està gairebé acabat.

«Vaig començar a treballar aquí el 1984 i hi va haver un temps en què pensava que no podria veure acabades les obres», confessa Tanoulas. «Per sort, l'any 2004, amb els Jocs Olímpics, el Govern va donar un impuls a les obres. Ha estat una feina molt laboriosa en què hem hagut de corregir errors de la restauració feta fa 100 anys per Nikolaos Belanos, que va utilitzar ciment i ferro comercial per unir els blocs. Amb el temps, el ferro es va oxidar i va danyar el marbre. Ara hem substituït el ciment per marbre i el ferro per titani. No ha estat fàcil, ja que per fer-ho vam haver de desmuntar un total de 270 blocs, que pesaven 11 tones de mitjana».

Una dada per a la reflexió: mentre que els antics atenesos van trigar cinc anys (entre el 437 i el 432 a. C.) a construir els Propileus, un edifici amb dos pòrtics a diferents nivells concebut com a transició arquitectònica entre el món profà que és la ciutat i el món sagrat que representa l'Acròpolis, ara n'han fet falta 25 per restaurar-los.

Malgrat els seus 63 anys, Tanoulas es mou amb agilitat sobre el sostre dels Propileus. Sembla conèixer la història de cada fragment i salta de biga en biga sense por a l'altura. «Fa 35 anys que treballo aquí», somriu. «El que seria estrany és que tingués vertigen. Aquests eren els sostres de marbre més admirats de l'antiguitat. Fixeu-vos en les bigues: n'hem conservat fragments originals i hem completat la resta amb marbre. S'aprecia la diferència, però és respectuós amb el passat. ¡Ha estat com completar un puzle! Vam aconseguir identificar un total de 1.300 fragments, encara que moltes de les peces de l'edifici central van desaparèixer per culpa de les explosions».

La història de l'Acròpolis és convulsa. Hi han passat grecs, bizantins, francs, catalans, venecians, turcs... i els seus temples han patit diverses transformacions. El Partenó va ser durant segles una església i després una mesquita; l'Erectèon també va ser una església, encara que en temps turcs va acollir un harem, mentre que els Propileus es van convertir en un palau fortificat. L'atac amb bombes del venecià Morosini, el 1687, va provocar grans explosions als Propileus i el Partenó, on els turcs tenien el polvorí. Allà es van perdre bona part de les escultures i elements arquitectònics de l'Acròpolis.

Notícies relacionades

L'empremta catalana

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

LA GRAN OBRA DE FÍDIES / Des de dalt de tot dels Propileus contemplem les impressionants columnes dòriques que escorten la rampa d'accés. La vista és bellíssima: a una banda, l'Erectèon i el Partenó; a l'altra, la ciutat d'Atenes, el port del Pireu i el mar. A l'esquerra queda el temple d'Atena Niké, envoltat de bastides, i a la dreta, la Pinacoteca.

Tanoulas ens convida a observar un capitell jònic reconstruït. «Fixeu-vos quina bellesa», ens indica emocionat. «És nou, tallat a mà. Els talladors de pedra gairebé van desaparèixer als anys 50 per culpa del domini del ciment. Per sort, a l'illa de Tinos hi ha una escola tradicional. Jo em jubilo l'any que ve –acaba dient– però estic satisfet de la feina feta. En alguns elements no ha sigut fàcil, ja que hem hagut de treballar com els dentistes quan fan un empastament, mantenir tot el que es pot salvar i reconstruint la resta amb cura».