El càncer de pell més greu avança sense fre en progressió epidèmica

En les hores centrals del dia –de 12.00 a 16.00–, les que concentren les alertes contra el dany solar i el càncer de pell, les platges de Catalunya i la resta del litoral mediterrani congreguen milers de banyistes que, com han fet «sempre», arriben proveïts de neveres amb begudes i entrepans, disposats a no deixar la sorra fins que el sol declini. Espanya és un dels països occidentals amb més potència solar, però, a diferència d'altres societats en aquesta mateixa situació, els espanyols encara emprenen l'estiueig amb una escassa o nul·la consciència dels efectes malaltissos d'aquestes radiacions. En paral·lel, les xifres de càncer de pell es multipliquen, en especial les d'afectats pel melanoma, el tumor cutani més dolorós i mortal.

A Catalunya, aquest càncer es diagnostica cada any a prop de 800 nous afectats, un 50% més que fa 10 anys, segons les estadístiques de la Conselleria de Salut. Un alt percentatge d'aquests malalts no superen els 30 anys, cosa que indica que van patir cremades cutànies i insolacions cícliques quan eren nens, ja que aquest tumor sol ser conseqüència d'un dany solar acumulat des de la infància. L'eritema, la cremada rogenca dels primers dies de cada estiu, és una lesió d'enorme gravetat quan afecta els menors de 15 anys, insisteixen els especialistes. «El melanoma manté una tendència a augmentar en progressió epidèmica i, segons sembla, imparable a Catalunya –afirma el doctor Vicente García-Patos, responsable de dermatologia a l'Hospital Vall d'Hebron–. Des del maig passat, en aquest hospital diagnostiquem una mitjana de tres nous casos cada setmana». És la primera causa de mort d'origen dèrmic a Espanya.

GRUIX I PERILL / El volum d'aquests tumors determina la supervivència de qui els pateix. Quan només afecten la capa cutània externa i tenen menys d'un mil·límetre de gruix, l'extirpació sol ser suficient per a aconseguir la curació total. Si se supera aquest mil·límetre inicial, un 20% dels melanomes escampen les seves cèl·lules a altres òrgans i donen lloc a metàstasi. Això passa en un 40% dels casos en què el tumor ha superat els quatre mil·límetres de gruix.

La detecció d'aquests tumors quan són molt incipients és, en conseqüència, fonamental, afirma García-Patos. Per aconseguir-ho és necessari conèixer, i memoritzar (o fotografiar), les taques, pigues grosses i petites que adornen el cos de cadascú, ja que així serà possible captar les novetats anòmales. S'han de mostrar a un metge. «Tots hauríem de conèixer les taques i peculiaritats del nostre cos, i observar-los en una autoexploració periòdica», diu el dermatòleg.

VERMELL O NEGRE / El melanoma s'acostuma a mostrar com una taca de vores asimètriques, de color negre o rogenc, que pot empal·lidir a l'iniciar la seva progressió cap a l'interior de la pell, quan comença a créixer en profunditat. El tractament més eficaç és l'eliminació quirúrgica. «Quan s'ha de recórrer a químio o radioteràpia, el resultat és incert», indica García-Patos.

Notícies relacionades

Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Els filtres d'alta protecció no eviten de manera eficaç el dany solar, coincideixen els dermatòlegs, que a penes atribueixen a aquestes cremes una funció d'«ajuda» davant la radiació. «No protegeixen mai del tot, ni tampoc s'escampen sobre el cos de manera convenient –afegeix l'especialista–. En tot cas, més val utilitzar això que res, encara que s'estigui a la platja de nou a dotze del matí». Les cremes protectores s'haurien de renovar a la pell cada dues hores, i a l'aplicar-les haurien de deixar el cos cobert per una gruixuda capa de producte, una cosa que desagrada i dissuadeix els banyistes.

Aquesta prevalença de l'estètica sobre la salut no passa a Austràlia, país d'alta radiació solar. Després d'anys d'elevada incidència del melanoma, la població australiana ha adquirit una notable consciència dels perills del sol, i respecta les regles que se li indiquen. Allà, les cremes fotoprotectores s'ofereixen de manera gratuïta a les platges, i els ciutadans se les apliquen en grans quantitats. És més, la majoria dels banyistes australians estan vestits a la platja, i les piscines públiques són cobertes. Tant és així que comencen a patir dèficit de vitamina D, necessària per al creixement ossi, que se sintetitza prenent una mica el sol.