Taurins i pro animals enfronten llibertat i ciència al Parlament

Una cascada d'arguments a favor i en contra de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya va caure ahir sobre la comissió parlamentària encarregada de la iniciativa legislativa popular (ILP) antitaurina. Nou oradors abolicionistes i cinc de tauròfils van enfrontar les seves tesis des de les deu del matí fins a tres quarts de vuit del vespre, amb un recés de dues hores per dinar. I avui, jornada idèntica però amb els números invertits.

Els defensors dels animals van esgrimir principalment raonaments científics i filosòfics. Els taurins van apostar pels arguments polítics, per la passió i pels relats vivencials.

Va inaugurar la sessió matinal Salvador Boix, apoderat banyolí de José Tomás, que va denunciar «la política llarga, obsessiva i contumaç d'aïllament i aniquilació dels taurins» que han fet les institucions catalanes els últims 20 anys, i es va mostrar «escandalitzat» perquè el Parlament «jugui a l'animalisme de saló i es plantegi atemptar contra els drets d'una part de la població». Al seu entendre és «pur cinisme polític» que s'estudiï l'abolició de les corrides mentre es protegeixen els correbous.

MORIR EN LLIBERTAT / Boix va dir ser conscient del «difícil encaix» de la tauromàquia en una societat profilàctica que busca «la seguretat extrema» fins i tot, va opinar, a costa dels drets de les persones, però va demanar als diputats catalans que permetin que l'afició «mori en pau i en llibertat».El torero retirat i ramader José Miguel Arroyo, Joselito, va evidenciar que no té el do de la paraula.

El biòleg Jaume Josa va recuperar el to de les compareixences. «L'últim paràgraf de L'evolució de les espècies [de Darwin] mostra que el gran espectacle de la naturalesa és fruit de la fam, la lluita per l'existència i la mort», va dir. I va afegir: «Vivim en una societat que amaga la mort. Els toros no. En la lluita ritualitzada d'un home contra un toro hi ha la veritat de la vida».

Marilén Barceló, psicòloga i vicepresidenta de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya, va fer una exaltació dels valors que fomenten els matadors (esforç, valor, constància) i la plaça (tolerància, puntualitat, cortesia, solidaritat).

Natàlia Molero, escriptora i professora de Ciències Polítiques, va finalitzar les exposicions taurines. Es va ficar en un vesper a l'afirmar que «les secrecions hormonals» que causen en el bicorne les ferides tenen «un efecte anestèsic» en l'animal, de manera que «el dolor es transforma en un incentiu».

El científic Jorge Wagensberg es devia fregar les mans amb les paraules de Molero. En un truc de grand guignol, va anar traient de sota de la taula les eines del toreig i les va anar ensenyant. La divisa, la punta de pica («destrossa els músculs del llom», va dir), les banderilles, l'espasa («busca el cor, però els matadors no sempre l'encerten a la primera») i el punyalet. Després de cada presentació preguntava retòricament: «'Això no fa mal?». Wagensberg va dir que el nostre progrés moral i el patiment del toro fan inadmissible la festa.

Notícies relacionades

Una aplicació connecta el sobrant dels súpers amb les oenagés

Multes de fins a 500.000 euros contra el malbaratament alimentari

ULLS ESPANTATS / Asseguda al costat de Wagensberg, Espido Freire mirava amb espant els estris que mostrava. L'escriptora havia intervingut abans per dir que li resulta «incomprensible des del punt de vista moral i racional que algunes persones disfrutin» amb un espectacle que comporta el «patiment enorme» d'un animal. Freire va fer notar que mentre l'art civilitzat afronta «problemes reals a través de la ficció», en el toreig no hi ha cap sublimació. Tot és de veritat.

Després de la pausa per dinar hi va haver set andanades antitaurines entre les quals va destacar la del filòsof Jesús Mosterín, que va invalidar la tradició com a argument per defensar els toros («els pobles grans són els que són capaços de pensar en categories universals i sortir del fang de les seves tradicions», va dir) i va equiparar els correbous a les corrides pel que fa a barbàrie. Mosterín va aconseguir fer enfadar a tots els grups parlamentaris.