«Millet controlava fins a l'últim cèntim», diu Gemma Montull

la primera batalla judicial pel saqueig del Palau de la Música es va produir ahir. L’acomiadament de Gemma Montull, exdirectora financera i filla de Jordi Montull, mà dreta de l’expresident Fèlix Millet, va enfrontar per primera vegada en un jutjat el nou i l’antic equip directiu de l’entitat cultural. L’advocat del primer acusava el segon d’acomiadament improcedent, i reclamava 60.000 euros, mentre que el defensor dels actuals gestors insistia una vegada i una altra que es va fer fora la que va ser un alt càrrec perquè va participar i es «va beneficiar» de l’espoliació. Una frase pronunciada per Gemma Mon-

tull ho va resumir tot: «El senyor Millet controlava fins a l’últim cèntim que hi havia al Palau». Ella, segons la seva definició, no decidia res, tot i ser directora financera, i només seguia ordres del seu pare i de l’expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.

Gemma Montulll va anar a la Ciutat de la Justícia, amb el seu pare, per al judici laboral que s’ha celebrat per la demanda que va interposar pel seu acomiadament, que es va produir el 30 de setembre del 2009, dos mesos després del registre del Palau de la Música i després de la confessió del seu pare i de Millet que s’havien apropiat milions d’euros de la caixa de l’entitat. L’advocat del Palau, Albert Rodríguez, la va atacar des del principi per defensar l’acomiadament.

EL LLAPIS DE MEMÒRIA / Així, la va acusar d’amagar informació (durant el registre policial es va posar un llapis de memòria a la bossa amb informació comptable sobre els pagaments a empreses del seu progenitor i Millet), de tenir coneixement del desviament de fons mitjançant factures per serveis no prestats, i de «beneficiar-se’n», a l’haver pagat el Palau obres al seu domicili particular.

Notícies relacionades

Els oceans, d’abocador a peça clau global, Tema del Diumenge

Juana Rivas, imputada per sostracció del seu fill menor

Els nous gestors de l’entitat sostenen que Montull filla «intervenia i ordenava els pagaments» a determinades empreses de la seva família i de l’expresident Millet. I que anava als bancs i que va cobrar xecs per valor de més de 3,2 milions d’euros. És a dir, que participava «dia a dia» en l’entramat per «evadir diners», participant en l’«espoliació».

El lletrat Javier Puche va argumentar que l’acomiadament de la seva clienta, Gemma Montull, era improcedent i aquesta es va defensar de les acusacions al·legant que això de directora financera només era un títol, i que no exercia com a tal. Va declarar que no tenia ni poders ni firma, que no ordenava el pagament de factures, sinó que el gestionava. Va repetir insistentment que els seus caps eren el seu pare i Millet i va reconèixer que les factures girades al Palau per les seves empreses eren per percebre uns incentius de milers d’euros a part de les seves nòmines. Sobre el cobrament de xecs va afegir que anava als bancs «en qualitat de conserge, no de directora financera», i que els diners els donava als seus caps. El seu pare va ratificar la versió, va desvincular la seva filla del desfalc i només va admetre que van emetre factures per cobrar els plusos. I va aprofitar per deixar clar que el control del Palau l’exercia «sobretot» Millet.