El periodista Carlos Nadal mor després de mig segle de defensa de les llibertats

Carlos Nadal (Barcelona, 1924) va morir dimecres passat, tres dies després que aparegués publicat el seu últim article, dedicat a la tragèdia d’Haití, en la columna setmanal que escrivia des del 1976 a La Vanguardia. El periodista va iniciar la seva trajectòria en el periodisme amb una primera crònica datada el juny del 1956, una època crítica per a la professió i la llibertat.

El periodista va ­formar part del fòrum clanSDHpdestí que va lluitar contra la dictadura de Franco i a favor de les llibertats democrà­tiques. «Sempre va lluitar perquè els mitjans de comunicació po­guessin exercir la llibertat d’ex­pressió en temps en què aquest dret estava­

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

coartat pel règim del general ­Franco», va manifestar la Fede­ra-ció d’Associacions de Perio­distes d’Espanya (FAPE). Nadal també va formar part de ­l’associació ­clandestina Pe­riodistes Democràtics de Barcelona, va aconseguir el premi Godó el 2001 i una menció especial als Premis de l’Institut de Drets Humans de Catalunya pel seu compromís.

Carlos Nadal, que va arribar a ser cap d’Interna­cional i d’O­pinió de La Vanguardia, pertany a una família de periodistes il·lustres. El seu germà Santiago Nadal va ser subdirector de La ­Vanguardia i president de l’Associació de Premsa de Barcelona. Un altre germà seu, Eugenio Nadal, va ser el primer redactor en cap de la revista Destino i en honor seu es va crear el premi Nadal de novel·la.