El raïm del veloç sant Silvestre

Per Sant Silvestre, l’últim dia de desembre, un any se’n va i un altre comença. Les hores passen com si fossin segons i tothom espera que sonin les dotze de la nit per menjar-se el raïm. Una tradició estranya, aquesta, que no ve d’antic, encara que tots nosaltres ens l’hem trobat establerta. El 1909 hi va haver una extraordinària verema a Espanya, i els viticultors van promoure –per donar sortida a l’excedent– que es rebés l’any nou menjant 12 grans de raïm. La iniciativa va fer fortuna; jo vaig trobar unes primeres referències –potser n’hi va haver d’altres anteriors– en un dibuix de Ricard Opisso publicat cap a l’any 1920 a la portada del setmanariL’Esquella de la Torratxa.

Notícies relacionades

Els oceans, d’abocador a peça clau global, Tema del Diumenge

Juana Rivas, imputada per sostracció del seu fill menor

Fos com fos, ara el veloç sant Silvestre, papa per més senyes, s’ha posat a córrer i té una competició mundial del qual han sortit moltes altres. I també nosaltres hem de córrer per compassar a cada campanada el raïm –pelat i sense llavors per als més sibarites– que ens correspon empassar-nos perquè la sort ens acompanyi tot el 2010. Avui és el dia –això sí que ho deien els antics– de desitjar que tota feina començada la puguem veure ben acabada. També és el dia de les bruixes, però és millor oblidar-les i pensar que qui acaba bé el desembre, amb bon peu entra al gener.

Així sigui.