CiU vol blindar els populars correbous de la zona de l'Ebre

Ales comarques de l’Ebre, els correbous no només aporten diversió com a element insubstituïble en més de 40 festes organitzades per 24 municipis, sinó que sovint també comporten denúncies administratives de les protectores d’animals contra els ajuntaments. L’any passat es van presentar nou recursos davant la delegació del Govern per presumpte maltractament dels toros. Encara que els casos són arxivats sistemàticament, la seva tramitació recorda als organitzadors de correbous que els seus detractors els marquen. Una pressió que senten pròxima i que subjau en l’interès per obtenir un suport legal que blindi aquestes celebracions taurines de les contínues envestides. Això és el que pretén la proposició de llei que fa tres setmanes va entrar al Parlament CiU, amb l’objectiu de «garantir els drets, els interessos i la seguretat del públic, a la vegada que la protecció dels animals», segons el seu redactat. «Els bous no són un espectacle com les corrides, sinó un joc entre l’animal i l’home», afirma el diputat convergent Francesc Sancho.

A les terres de l’Ebre són tradicionals cinc modalitats: a la plaça, al carrer, encordat o capllaçat, de foc o embolat i d’exhibició d’habilitats. En les dues primeres, es deixa lliure el toro al recinte pertinent i els joves provoquen les seves envestides i intenten esquivar-les. En poblacions com l’Ampolla i les Cases d’Alcanar el recorregut es desenvolupa al port marítim, on mossos i bous cauen contínuament a l’aigua. Aquesta variant específica, juntament amb les modalitats de capllaçats i embolats, són les més perseguides per les protectores.

BOLES DE FOC / La primera d’aquestes últimes consisteix a deixar anar el toro pels carrers amb les banyes lligades a una corda que els mossos estiren per controlar la carrera de l’animal. En l’embolat, s’instal·la una estructura metàl·lica a les banyes amb dues boles de foc a la part superior.

Notícies relacionades

Dos morts en un incendi agrícola a la Segarra

‘Levante-EMV’, premi RSF per la cobertura de la dana

Des del 2004 els organitzadors adopten voluntàriament un Manual de Bones Pràctiques que inclou, al finalitzar la festa, una revisió veterinària. «Els seus informes fonamenten l’arxivament de les denúncies», explica el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó. «És una aberració dir que hi ha maltractament, com ho seria dir que es maltracta els cargols a Lleida», assegura Miquel Ferré, president de l’Agrupació de Penyes de les Terres de l’Ebre.

L’exclusió dels correbous de la ILP i la proposició de llei de CiU reafirmen els sectors taurins en el seu convenciment que a Catalunya es persegueixen les corrides per ser símbol de l’espanyolitat. Com que els correbous –argüeixen– són nostrats i tocar-los provocaria les comarques de l’Ebre, se’ls deixa en pau.