CONTRAST DE LES CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE LES PROVES

Revisió d'examen

Crida l'atenció que la prova de suficiència de la Generalitat de Catalunya i la de grau mitjà del Govern valencià són molt semblants pel que fa a l'estructura i els continguts

2
Es llegeix en minuts
Enric Duran Padrós

Posats cara a cara l’examen de nivell de suficiència (C) de la Secretària de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el de grau mitjà (C1) de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià de la Generalitat Valenciana, crida l’atenció que semblants que són pel que fa a estructura i continguts, i objectius d’anàlisi.

Les dues proves consten de quatre apartats: comprensió escrita, lèxic i morfosintaxi, expressió escrita i expressió oral. Els dos exàmens, en aquest nivell, persegueixen també el mateix. La persona

–de més de 16 anys– que supera els exercicis acredita tenir uns coneixements de català que superen el llenguatge col·loquial o popular i domina el llenguatge estàndard.

Superar el repte garanteix que l’examinant posseeix habilitats lingüístiques suficients per desenvolupar-se en qualsevol situació comunicativa (de manera oral o escrita) de diferents nivells de formalitat. I tot amanit amb el coneixement de la normativa gramatical, i de les normes i excepcions.

Una anàlisi més detallada de la valoració de cada apartat podria proporcionar alguna pista que avalés la creença generalitzada que la prova convocada per la Comunitat Valenciana té un grau d’exigència menys elevat.

La comprensió escrita té el mateix pes en la puntuació global, un 10%. En lèxic i morfosintaxi o estructures lingüístiques (vocabulari, flexió nominal i verbal, pronoms, locucions...) hi apareix la primera diferència, un 25% en el cas del català oriental (Catalunya) i un 30% per al català occidental o varietat valenciana del català.

L’expressió escrita

El terror de molts aspirants, l’expressió escrita, es valora en un 30% a la Comunitat Valenciana i en un 40% a Catalunya. I al final dels diferents apartats de què consten les proves, les persones que s’examinen han de demostrar el domini oral. I no amb el llenguatge quotidià, sinó amb el corresponent a àmbits més formals. És a dir, fent gala del domini del llenguatge estàndard oral i sense incórrer en formes no normatives.

Múltiples testimonis

Si bé moltes de les persones que van optar per presentar-se als exàmens del nivell C a la Comunitat Valenciana van afirmar després

Notícies relacionades

–amb l’aprovat sota el braç– que la prova els havia resultat molt fàcil, cal mantenir aquesta afirmació en suspens a l’espera d’una comprovació objectiva que pogués avalar aquesta conjectura, cosa que no es veu reflectida en el percentatge de presentats i aprovats.

En l’anàlisi comparativa l’aspecte més rellevant és que l’apartat de lèxic i morfosintaxi és una mica més tebi en la prova valenciana i que l’examen d’expressió oral no és tan complet com en el test català. Tot dependrà del barem de correcció.