Espanya rebutja que la tonyina sigui declarada espècie protegida

La seva carn és la seva maledicció. «És mar i sang amb textura de codony», diu Yukihiko Shidara, xef del restaurant japonès de Barcelona Icho. No és l’únic que considera la tonyina atlàntica una menja exquisida (tot i que pocs glossarien les virtuts gastronòmiques del rei dels túnids en termes tan radicals). La demanda mundial deThunnus thynnus ha generat tal sobrepesca del peix que en la pròxima reunió dels estats firmants de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades (CITES), a Qatar el març del 2010, pot engrossir la llista d’animals pro-

tegits.

Mònaco va llançar la proposta i la Comissió Europea ha determinat que té fonament i ha recomanat a la UE que la subscrigui provisionalment, a l’espera d’informes científics d’urgència que confirmin o rebatin que l’espècie s’encamina al col·lapse. Representants dels països de la UE, que adopten una posició comuna en les cimeres de la CITES, es reuniran dilluns per votar si recolzen o rebutgen la iniciativa monegasca. Sigui quin sigui el resultat, la coesponsorització de la candidatura es tornarà a estudiar en pròximes i més elevades cites.

Espanya, si no hi ha cap rectificació, hi votarà en contra. Com Itàlia, Grècia, Xipre i Malta, també potències tonyinaires. França, un altre pes pesant, va anunciar per mitjà del seu president, Nicolas Sarkozy, que recolzaria la proposta, però ha corregit la seva postura i ara la seva decisió és una incògnita.

Si la tonyina entrés en l’annex I de la CITES, el seu comerç internacional quedaria prohibit. La pressió del Japó, incloses les cartes del Govern als seus homòlegs de la UE, parla amb eloqüència de l’entitat de la decisió dels Vint-i-set. El Japó no només consumeix el 80% de la tonyina atrapada al Mediterrani: té substancioses inversions en el negoci tonyinaire mediterrani.

La Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntic (CICAA) agrupa 48 estats i regula la pesca de l’espècie. Vegem unes dades de l’última avaluació de l’estoc de tonyina de l’Atlàntic Est i el Mediterrani (considerats una única zona pesquera) feta pel comitè científic de la CICAA. El 2007, últim any amb dades disponibles, la quota total de captures era de 29.500 tones. Els estats en van declarar 32.398 tones. I l’informe estima que les captures reals van ser 61.000 tones.

CAPTURES NEGRES / «És una bogeria que només es pot aturar amb mesures dràstiques», diu Sergi Tudela, responsable de pesqueries mediterrànies de l’oenagé WWF. «L’estudi de la CICAA revela que queda el 25% de la biomassa reproductora que hi havia en la dècada de 1950», afegeix.

«Censar la tonyina a la CITES hi ajudaria, però a més la CICAA ha d’escoltar els seus científics, que demanen una quota total d’entre 8.500 i 15.000 tones, i els governs han de fer complir les normes de la CICAA», diu María José Cornax, científica marina d’Oceana.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

Flotes de pesca d’encerclament sobredimensionades i granges d’engreix que actuen com arentadoresde captures negres (es declara que hi entra diguem que una tona i en surten dues, ¡s’engreixen molt aquests teleostis!) són els problemes fonamentals.

Espanya ha fet els deures. Té una flota d’encerclament de sis vaixells per a la seva generosa quota i segurament és l’Estat amb la legislació més severa. I el més vigilant. Per això a Balfegó, firma amb dos vaixells d’encerclament i una granja a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), creuen que incloure la tonyina a la CITES seria «una mesura desproporcionada» que «castigaria» igual un negoci «responsable, sostenible i transparent» com el seu que els «pirates».