La filla més jove del filantrop es va acomiadar del seu pare amb una emotiva carta

¿Com s’acomiada un pare que s’acaba de morir? Yamuna Ferrer, una dona jove, la més petita dels tres fills del cooperant català, va elegir una breu carta en anglès, d’un sol foli, escrita a mà, amb tinta negra i cal·ligrafia segura. Però, ¡quina carta! Molt s’ha parlat i escrit, però aquest és un dels documents que millor reflecteixen qui va ser Vicente Ferrer. Com a pare, sí, però també com la figura pública que ho va donar tot pels més necessitats.

L’assistència massiva al funeral de Vicente Ferrer no va evitar que a l’immens solar de Bathalapalli on es van congregar milers de persones es trobés a faltar la presència de les dues filles del filantrop. Tara, la més gran, era a Austràlia, on viu, amb una indisposició que li va impedir viatjar; Yamuna era més a prop, a Anantapur, però ja en la missa prèvia al funeral, en un dels escassos moments en els quals va aparèixer en públic, va estar visiblement emocionada.

Suport constant

Sempre amb el seu marit i la seva filla petita, va rebre el suport constant dels seus éssers més propers. La petita dels Ferrer estava massa afectada per anar al sepeli. Ella, Yamuna, va ser qui més dificultat va tenir per contenir el seu dolor, a diferència de la seva mare i del seu germà Mon-

cho, que van sorprendre tots els congregats per la seva tenacitat i fermesa durant els tres dies de capella ardent i el funeral posterior. Tots dos, més que ser consolats, consolaven la resta. Yamuna, no obstant,«estava molt trista, sense ànims i amb por de no poder aguantar tantes emocions», va dir el seu marit i director de finances de la fundació, Sanjeev Sangwan, després de la cerimònia. La més jove dels fills de Ferrer es va acomiadar a la seva manera. Amb una carta. Va enganxar una estremidora missiva escrita de pròpia mà al vidre de la caixa on va reposar el seu pare fins a l’enterrament.

Aquest és el commovedor comiat de Yamuna:

«Al meu estimat pare.

Ets el més gran dels éssers humans que he conegut i el pare més meravellós. T’estimo. Trobo desesperadament a faltar la teva presència. Però ets al meu cor, en cada sospir que faig i en cadascun dels pensaments que tinc.

No sé com puc començar a descriure el gran home que vas ser. Vas ser pura bondat. Simplicitat. Amor. Força inesgotable. Compassió. Acció. Amabilitat. Bellesa. Alegria. La gràcia de Déu. I per últim i no per això menys important, divertit. ¡Quin sentit de l’humor tan fantàstic i únic!

Hem après tant de tu. Sí, una única bona acció conté en si mateixa totes les religions, totes les filosofies i ideologies. Sí, Déu és el pa que dónes a un home afamat, el consol que dónes a qui pateix. Sí, la pobresa POT ser eradicada. I, finalment, sí, en aquest món d’injustícies i guerres, aquest ÉS el sentit de la vida.

Diuen que ets en un lloc millor. Però jo sé què diries. Aquest és el millor lloc. Tu sempre vas dir: ‘Que meravellosos que són aquest món i aquesta vida’. Aquestes van ser les teves últimes paraules en el teu últim llibre.

Vaig llegir aquesta cita i te la vaig recordar: ‘No deixaria aquest món fins que Déu em prometés que les meves mans podrien tocar sempre la cara d’algú que ha patit’.

Finalment, vull dir-te que com a pare vas ser meravellós. Vas compartir amb nosaltres quantitats enormes d’amor. Vas compartir abraçades interminables. Et trobaré a faltar, quan estigui malalta o patint. Perquè tu vas mostrar i vas donar molt confort i força.

Notícies relacionades

El jugador de l’Espanyol Álvaro Aguado, acusat de violació, declara davant la jutge que va ser sexe consentit

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

T’estimo. Et trobo a faltar. Mai no hi haurà ningú com tu.

Yamuna».