Els dies d'heroïna i 'retallades' dels 80 reviuen en una mostra

La delinqüència juvenil dels anys 70 i 80 va ser explotada a consciència per la premsa sensacionalista i el cine popular, que van convertir els seus protagonistes en llegendes urbanes. També va merèixer la comprensió paternalista d'una progressia amb mala consciència. Però a penes va ser estudiada com a fenomen social i, des d'un cert moment, també pop. I tan bon punt va passar l'episodi va ser enterrat en les profunditats de la memòria col.lectiva com un vergo- nyós secret de família. L'exposició Quinquis dels 80, organitzada pel CCCB i comissariada per Amanda Cuesta i Mery Cuesta, ofereix a partir de dimarts una anàlisi global d'aquells dies de polígons, heroïna i escopetes retallades.

El Lute, símbol de la delinqüència dels 60. El Vaquilla, símbol de la delinqüència dels 70 i 80. El primer va iniciar la seva carrera delictiva com a lladre de gallines. El segon, com a lladre de cotxes. Món rural i món urbà. Però no era un món urbà qualsevol el que va parir el Vaquilla (Juan José Moreno Cuenca), el Jaro (José Joaquín Sánchez Frutos), el seu lloctinent el Guille (Guillermo Segura Martín) i molts altres quinquis amb àlies (el Fittipaldi, el Pepsicolo, el Carica...) que causaven calfreds allà on sonaven. L'àrea metropolitana de Barcelona va rebre gairebé 1.200.000 immigrants de la resta d'Espanya entre el 1950 i el 1970. Als 60, el Ministeri de Vivenda va començar a construir polígons a les grans ciutats. Per reallotjar barraquistes i per absorbir nous immigrants.

GUETOS A

Barcelona i el seu cinturó es van aixecar la Pau, el Besòs, la Mina, Sant Cosme, el Polígon Canyelles. Concentració i aïllament de la pobresa. Guetos. "Primer es feien els edificis i anys després serveis com les escoles", diu el psicòleg i educador Jaume Funes, que als 70 exercia a Cornellà.

Es van ajuntar a més dues crisis, segons Carles Feixa, antropòleg especialitzat en cultures juvenils.

Una, econòmica. El 1975 Espanya va superar els 300.000 aturats, xifra que va augmentar any rere any fins a vorejar els tres milions el 1987.

I l'altra, política, al passar d'una dictadura a una democràcia. "Hi va haver desajustos tant en les forces repressives com en l'ús de la llibertat", diu Feixa. Molts membres d'associacions de veïns i joventuts polítiques que treballaven a peu de carrer van ingressar en partits per a les eleccions generals del 1977. Buit de poder i de referents.

Resumeix Funes la seva experiència a Cornellà: "Un de cada tres xavals estava en perill de ser delinqüent. I no només nois d'origen marginal, sinó també fills d'obrers".

Un amic íntim d'Ángel Fernández Franco, el Trompeta, rebatejat el Torete a Perros callejeros, diu que a la Mina tenia la sensació de viure en un "planeta oblidat". Barcelona quedava molt lluny. "Es va posar de moda robar cotxes --segueix--. Com a diversió. Quan arribava un cotxe robat al barri era un espectacle. Anàvem tots a veure'l fer el boig". El buga va esdevenir després eina de treball.

EL FETITXE

"El cotxe va ser el fetitxe de la nova delinqüència --analitza Funes--. Perquè era l'objecte de consum mític del moment i perquè subministrava adrenalina, era una sortida a una situació d'abúlia vital".

Feixa opina que aquesta delinqüència juvenil d'aires nihilistes va néixer de la mateixa sensació de no future que el punk: "Inconscientment era una forma de protesta". El col.lega del Torete recorda que cap al 1977 o el 1978 va començar a veure joves vomitar pels carrers de la Mina. "No sabia què els passava", diu. Havia arribat l'heroïna.

El cavall va tenir a Espanya el que els experts en toxicomanies anomenen un cicle de consum curt i intens. Va arribar, va matar i va remetre. El 1991 l'epidèmia de l'heroïna va assolir el pic de mortalitat amb 1.700 víctimes per sobredosi. La sida, que tenia en les xeringues compartides la principal via de contagi, va segar 4.300 vides el 1995. Va ser als 80 quan els primers morts es van enganxar i els segons es van infectar.

PÀNIC "L'heroïna ens va agafar en bragues --diu el comissari Juan Martínez, llavors agent del Grup d'Atracaments de la Brigada Criminal--. Els atracaments de tot tipus es van multiplicar i es van endurir. Teníem pànic a les retallades. Feien un ventall de foc terrible. Anys violents".

Notícies relacionades

Dos morts en un incendi agrícola a la Segarra

‘Levante-EMV’, premi RSF per la cobertura de la dana

També a les presons, on sovintejaven motins i fugues. "Els comuns se sentien ofesos per no haver-se beneficiat de les dues amnisties donades als polítics en la transició --diu Agustí Curto, jurista de presons--. Les condicions a la Model, amb una superpoblació brutal, eren desastroses. Les drogues van completar el còctel Molotov".

¿On estan aquells quinquis? Tots els cèlebres, morts. I gairebé tots els anònims també.