Avorrir-se impulsa la creativitat i l'autonomia dels més petits

Elogi de l'avorriment infantil: importa que el fill no tingui res a fer. Importa aquell moment de la jornada en què no és al col.legi, no té classe de futbol o ballet, no està aprenent a tocar el piano ni la flauta ni l'oboè, té els deures fets i la consola apagada, l'ordinador l'està fent servir el pare o la mare i tot té un aspecte que tendeix al buit. Importa entre altres coses perquè és cada dia més estrany, i perquè davant aquesta mena d'obsessió paternal per tenir uns fills amb una cosa semblant a una agenda, és a dir uns fills ocupats, o bé perquè s'entretenen o bé perquè estudien, els psicòlegs han acabat per demanar que torni l'avorriment. Que els nens s'avorreixin, si us plau. Que s'avorreixin, a veure si de cop i volta, qui ho sap, se'ls acut alguna cosa.

"Al nen sempre li estan dient el que ha de fer --explica Mónica Dósil, psicòloga d'ISEP Clínic--. Hi ha tanta consciència pedagògica sobre els menors i tanta informació sobre el que s'ha de fer amb ells..., i els pares la posen en pràctica. Inconscientment, fomenten la dependència. Sempre li diuen al nen com emprar el seu temps, li ho donen tot mastegat i així li roben l'autonomia".

Pot ser que sigui la generació dels nens que no tenen temps lliure, la que s'està perdent el plaer de no fer res o, almenys, de fer el que els doni la gana. Però no: volen d'una banda a l'altra els consells sobre el que s'ha de fer amb ells, com educar-los més bé i fins i tot com mantenir-los ocupats. I l'efecte, segons adverteixen els professionals de l'ISEP, és nefast: una cosa que anomenen "la intel.ligència anestesiada".

"Se'ls anul.la la intel.ligència perquè no tenen res en què pensar, perquè ja està tot pensat. Els pares s'espanten molt quan adverteixen que els seus fills s'avorreixen, però l'ideal és que el nen tingui aquest buit, que en realitat és un buit en el seu cap, en el seu temps, un espai per pensar, per dir: '¿Què faig? ¿Què puc fer?'. Potser comença simplement deambulant per la casa, però potser acaba tallant papers, com abans --explica Dósil--. La diferència amb el passat és que abans el menor estava desprotegit, però ara hi ha tanta atenció que sens dubte acaba sobreprotegit".

EL PROBLEMA DE LA INICIATIVA

El problema està directament relacionat amb la creativitat. "No es tracta de dir als nens: 'Seu i avorreix-te', és clar. Es tracta que s'avorreixin per pensar, que tinguin temps lliure perquè se'ls acudeixin coses". No hi ha constància que Dalí hagi estat un nen avorrit, però ningú no té cap dubte que va tenir molt temps per pensar, en la infantesa o en l'adolescència o en la joventut: en algun moment (i més tard, per descomptat, en la seva excèntrica vellesa).

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

"Veiem cada vegada més casos de menors que pateixen una certa pèrdua de l'autonomia --diu la psicòloga--. I no parlem de nens molt petits, parlem de nens que tenen entre 8 i 10 anys. Crec que els pares s'ho haurien de pensar dues vegades quan, per exemple, s'enfilen tots al cotxe i als nens els posen una pel.lícula per entretenir-los. O els donen una revista. El seu temps està completament ple, fins i tot aquest, perquè els pares l'omplen amb tot el que veuen i senten arreu".

L'estratègia és senzilla: menys futbol, menys ballet, menys flauta, menys televisor, menys ordinador... menys alguna cosa, el que sigui, a veure si el nen en l'oci pensa, té idees; alguna iniciativa; alguna cosa només seva.