El negoci dels pits de silicona decau pel tall creditici dels bancs

La negativa radical dels bancs a concedir crèdits ha posat en perill el sector medico-econòmic en què Espanya ha estat líder i màxim receptor europeu de pacients en l'últim decenni: el de la cirurgia estètica. Pagar a terminis les operacions ha estat el factor clau en l'anomenada democratització dels canvis quirúrgics de les parts del cos que disgustaven, un fenomen que va donar lloc a milers de reformes de nassos, més de 50.000 augments de la mida del pit a l'any i centenars de retocs dels racons físics que molesten per excés o per defecte.

El fàcil accés al finançament que va abanderar la publicitat d'una cirurgia que, moltes vegades, es decideix de forma compulsiva en un cop de cap emotiu, però l'absència de la qual no qüestiona la vida, s'ha estavellat en mig any pel tall creditici general. La demanda de pròtesis de silicona que augmenten i modelen el pit, la cirurgia estètica més sol.licitada, ha caigut de forma brusca a totes les clíniques, amb un descens que oscil.la entre el 20% admès en els quiròfans de renom i el 40% reconegut per la majoria. Les grans cadenes quirúrgiques, més centrades a operar a crèdit que les sagues de cirurgians tradicionals, són les grans afectades.

"Nosaltres operem pràcticament igual, però han baixat les visites de senyores que anaven d'una consulta a una altra, cada tarda, demanant consell a un cirurgià plàstic", explica Mamen Tapia, dona del cirurgià Antonio Tapia. "Em consta que als EUA la demanda de cirurgia plàstica ha caigut un 50%, o més", diu.

QUI HO NEGUI, MENTEIX

No només als EUA. El cirurgià Agustí Blanch, vicepresident de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (Seccpre), assumeix obertament que el sector està inquiet i preocupat. "A Espanya es van fer el 2007 una mica més de 50.000 operacions d'augment de pit, i aquest any no se'n faran ni la meitat --indica Blanch--. Jo estic fent un 20% menys de cirurgia, i em consta que a les clíniques que acceptaven crèdits la demanda s'ha reduït més del 60%". "Qui negui haver perdut pacients des de gener, menteix", assegura el cirurgià Carlos del Cacho, president de la Seccpre. "Aquesta especialitat fa temps que va deixar de ser només per a artistes i gent vip --afegeix--. Jo he operat persones que estaven a l'atur, gràcies als crèdits". "Els bancs haurien de ser conscients que concedint els microcrèdits que faciliten aquestes operacions salvarien un sector que és molt productiu", indica Blanch.

Els especialistes temen que la situació, que defineixen com a "delicada i perillosa", inciti algun metge a abaixar preus a canvi d'augmentar riscos. "Un cirurgià amb certa perícia pot fer una intervenció senzilla i que no requereixi anestèsia completa al seu despatx, però no tots ho podrien fer", sosté Del Cacho. Més d'una blefaroplàstia (reducció d'ulleres o parpella caiguda) ja s'està executant així. D'aquesta manera s'eliminen el cost de la infermera instrumentista i el del lloguer de quiròfan. "No és il.legal, tot i que sens dubte és arriscat", afegeix el cirurgià. Si en una operació d'aquestes hi ha un accident, pocs col.legis de metges ho cobriran amb la seva pòlissa de responsabilitat civil. El de Barcelona, per exemple, no ho farà.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

Jaume Lerma, director mèdic de Corporación Dermoestética (CD), paradigma inqüestionable de l'ascens de la cirurgia estètica a Espanya, emfatitza, convençut, que la crisi econòmica acabarà amb els pitjors del sector. "Només sobreviurem les empreses i els professionals excel.lents --diu Lerma--. Hem d'oferir qualitat i innovació, perquè la crisi esborrarà els mediocres". CD, l'únic centre que cotitza en borsa, diu que la seva demanda ha caigut el 20%.

Lerma també qüestiona l'actitud del sector bancari. "Una de les senyes que distingeixen CD ha estat la facilitat de pagament dels tractaments, en terminis de fins a cinc anys --apunta Lerma--. És una llàstima que estiguin desestimant donar finançament a pacients amb una feina fixa i una nòmina normal, només perquè tenen menys de 25 anys o són estrangeres".