La ciència despulla el bust de Nefertiti i revela la seva cara real

Són probablement centenars de milers els curiosos que al llarg de gairebé un segle s'han plantat davant del bust de Nefertiti per deixar-se hipnotitzar: una mica per l'art, una mica per la història... i una mica, sens dubte, per la bellesa (la de l'art, però també la de la dona). Aquella reina, aquells trets magnífics; el nas rectilini, la boca de llavis gruixuts, el mentó ben afilat, els pòmuls sortints fins on convé que siguin sortints. L'escultura va ser trobada, el 1912, en un jaciment entre Luxor i el Caire, i des d'aleshores no ha fet al tra cosa que alimentar el mite de la sobresortint bellesa de la sobirana egípcia. Fins avui; la mateixa escultura ocultava al seu interior el secret que posa les coses al seu lloc.

Una tomografia computaritzada executada amb un escàner d'última generació ha permès descobrir que sota l'estuc on van ser esculpits aquells trets bonics hi ha la verdadera cara de Nefertiti. Un rostre, al cap i a la fi, humà i imperfecte: els pòmuls menys prominents, una lleugera elevació en el septe, menys profunditat en els extrems de les parpelles; lluïa, d'altra banda, una deformitat tan absolutament peregrina com és tenir arrugues: algunes a les galtes, altres a les comissures dels llavis.

NUCLI DE PEDRA CALCÀRIA

No per destruir el mite, sinó per estudiar l'estructura interna del bust --i contribuir a la seva conservació--, diversos científics comandats per l'alemany Alexandre Huppertz van treballar en l'escultura durant gairebé dos anys, i aquesta setmana han publicat les seves troballes a la revistaRadiology. Van descobrir, per exemple, que el nucli està fet de pedra calcària, i que a sobre hi ha diverses capes d'estuc de diferent gruix, i això probablement vol dir que el bust es va fer per etapes. Els resultats de la tomografia també indiquen que l'escultura té fissures a les espatlles, a la zona inferior i a la part posterior de la corona. "La tomografia computaritzada ha canviat bastant des del 1992 --va declarar ahir Huppertz, tractant d'explicar per què fa 17 anys, quan l'escultura va ser sotmesa a una anàlisi similar, no es van obtenir aquests resultats--. Ara tenim imatges tridimensionals amb una resolució millor".

L'article del científic suggereix que la idea de millorar els trets de la reina va ser responsabilitat de l'artista, el gran Tuthmosis, que era gran perquè gran el considerava el seu patró (el faraó Akhenaton); potser, diu Huppertz, per condensar a la cara de la reina el cànon de bellesa vigent. La intervenció de Tuthmosis va tenir l'efecte de transformar un rostre que probablement era bonic en alguna cosa molt més elevada: un paradigma de la bellesa. Però no és la primera vegada que la llegenda d'una sobirana egípcia cau en desgràcia.

COM CLEOPATRA A

Notícies relacionades

Ownat amplia l’oferta per a mascotes amb una línia especialitzada en gats

Elise Alonso, Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea: «Em va impactar saber que a Catalunya un de cada tres nens són pobres»

la llista també hi figura la grandiosa Cleopatra, amb un nas llegendari, sempre considerat ni més ni menys que perfecte, que va patir cop fort quan fa un parell d'anys es van descobrir unes monedes de l'època que el representaven, i que deixaven en evidència que era de tot menys perfecte: era punxegut, era afilat i tenia les aletes gruixudes. Els textos antics de Plutarc, i més tard els de Shakespeare, havien fet pel famós apèndix el mateix que l'artista Tuthmosis per la cara completa de Nefertiti.

A Cleopatra la van despullar unes monedes; a Nefertiti (o a Tuthmosis, segons com es miri), la tecnologia. "Hem aconseguit recollir molta informació sobre la manera com l'escultor va modelar el bust fa més de 3.300 anys --resumeix Huppertz-- Ens vam adonar que l'escultura té dues cares lleugerament diferents, i hem descobert amb les imatges de la tomografia com evitar els danys en aquest objecte tan valuós". El bust, un constant motiu de conflicte entre les autoritats d'Alemanya --d'on procedia l'arqueòleg que el va descobrir-- i les d'Egipte --que considera que és part del seu patrimoni--, es troba exposat actualment al Museu Egipci de Berlín, però a l'octubre serà traslladat al lloc on primer va ser exhibit el 1924: el Neus Museum. A veure amb quins nous ulls se'l miren els curiosos ara que saben que la cara de veritat és a sota.