Europa jubila els termòmetres de mercuri pel seu risc tòxic

Generacions d'europeus enfervorits han après, quan eren petits, a estar-se quiets amb ell i a saber que llargs que són cinc minuts reals, amb tots els seus segons. Generacions de pares, quan se'n trencava un, aïllaven la seva prole en una habitació, mentre ells perseguien de manera més impossible que implacable unes diminutes boletes platejades. És el termòmetre de mercuri, un invent que passarà a millor vida aquest divendres a Europa, on, després de la prohibició de la seva fabricació el 2007, ja no es podrà trobar en cap farmàcia. El veto només afecta els dispositius nous, perquè els ja existents encara poden entrar en la compravenda de segona mà. I, sobretot, si se'n guarda un a casa, no cal deixar-se dominar pel pànic. Com els estupefaents a Holanda, la seva possessió no està penada.

APRECIABLE A L'ULL HUMÀ

Daniel Gabriel Fahrenheit va ser un físic alemany, nascut el 1686 a Danzig, l'avui molt polonesa ciutat de Gdansk. Ell va ser qui el 1714 --l'any de l'Onze de Setembre-- va idear un estri format per un tub de vidre capil.lar comunicat a la base amb un recipient ple de mercuri. La gràcia del mercuri és que es manté en estat líquid entre els 20 graus sota zero i els 100, i es dilata molt, prou perquè l'ull humà ho pugui apreciar fins i tot amb variacions petites de temperatura. El mecanisme del termòmetre és simple. Quan la temperatura augmenta, el mercuri es dilata i puja pel tub. En paral.lel, Fahrenheit va rumiar i va donar nom a una escala gràfica --encara de ple ús als Estats Units-- a partir del punt en què l'aigua es congela (32 graus Fahrenheit o zero graus en l'escala Celsius, decimal) i la que s'evapora (212 graus o 100 graus, segons el sistema de mesurament).

Abans que Fahrenheit recorregués al mercuri, altres científics ja havien ideat uns quants invents semblants, en els quals es feia servir l'alcohol. Curiosament, aquells que d'ara endavant desconfiïn dels termòmetres electrònics --¿sempre donen cinc temperatures diferents en cinc mesuraments consecutius?-- podran recórrer, justament, a tots aquells oblidats estris que funcionen amb alcohol tintat.

La causa de tot aquest trastorn és, òbviament, la toxicitat del mercuri. Unes 30 de les 300 tones de mercuri que consumeix cada any Europa s'utilitzen per a la fabricació de termòmetres, tant d'ús domèstic com per al personal mèdic. La intoxicació per mercuri pot portar fins i tot a la mort.

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

Com a mal menor --i aquest era el risc màxim, gens menyspreable, a què s'exposaven els habitants d'una casa on es trenqués un termòmetre--, el mercuri perjudica el sistema nerviós, i pot afectar l'oïda, la parla, la motricitat i, fins i tot, el raciocini. Els experts expliquen que el comportament que presenta el Barretaire Boig del conte de Lewis Carroll Alicia al país de les meravelles respon, amb el manual a la mà, al d'una persona intoxicada per aquest metall pesant. De fet, després de tractar les pells d'animals rosegadors (conills, llebres, rates i castors) amb nitrat de mercuri --com feien molts artesans-- es produïen uns vapors mercurials d'efectes nefastos.

Per evitar mals majors, les autoritats sanitàries aconsellen, en cas de trencament del termòmetre, utilitzar guants i fer servir paper o cinta adhesiva per retirar-lo, evitar recórrer a productes de neteja, l'aspirador o l'escombra, i no llençar-lo en cap cas al desaigüe o a les escombraries. Contràriament, aquest mercuri pot anar a parar al mar i intoxicar els peixos de la zona. No és un acudit. Els índexs de mercuri que presenten els exemplars que transiten pel litoral de zones molt poblades esglaien. Els anys 60, a Minamata (Japó), més de 1.000 persones van morir després de consumir peix enverinat amb aquesta substància. I 2.000 més tenen seqüeles greus.