El president de la Junta Islàmica Catalana tem una fractura social

"L'islam està vivint una situació insostenible a Catalunya, i si no canvia aquesta tendència serà un element de fractura social". Aquest és el diagnòstic que fa Abdenur Prado, català convers i president de la Junta Islàmica Catalana, en el seu llibreEl retorn de l'islam a Catalunya. Prado, que és membre fundador de la plataforma Musulmans per la Igualtat --una iniciativa de l'islam progressista que té en la igualtat de gènere un dels seus cavalls de batalla--, radiografia, en una entrevista concedida a EL PERIÓDICO, un escenari en el qual xoquen l'expansió de la versió més reaccionària de l'islam amb l'auge de la islamofòbia, la conculcació dels drets dels musulmans i les ingerències estrangeres.

LLOCS DE CULTE

"A Catalunya és on hi ha més oposició a l'obertura de mesquites"

Prado denuncia la vulneració de drets que, al seu parer, pateixen els musulmans. "A Catalunya, als musulmans no se'ns respecta un dret fonamental, recollit a la Constitució i l'Estatut, com és el de poder obrir un lloc de culte", assegura. "L'oposició a les mesquites es dóna a tot Espanya, però enlloc com a Catalunya. Dels 50 conflictes sobre mesquites a Espanya des del 2000, 35 s'han produït aquí. El fenomen és tan greu que fins i tot hi ha investigadors d'universitats dels Estats Units que han vingut a estudiar el que està passant", comenta, i denuncia l'actitud de la Generalitat. "No ha recolzat mai els musulmans que demanaven un lloc de culte. Fins i tot tenint la llei del seu costat, els musulmans han vist com es donava la raó a aquells que s'oposaven a la mesquita", explica.

ENFOCAMENT EQUIVOCAT

"Obrir un oratori no és un tema d'estrangeria, sinó de drets humans"

El president de la Junta Islàmica qualifica d'equivocat l'enfocament, molt estès, que presenta aquells que volen que s'instal.li la mesquita com a estrangers, i aquells que s'hi oposen, com a veïns. "Els immigrants musulmans també són veïns i ciutadans --explica Prado--. Obrir una mesquita no és una qüestió d'estrangeria, és una qüestió d'un dret tan fonamental com és la llibertat de culte".

Prado lamenta que també es vulnerin altres drets, com el de poder tenir un enterrament islàmic, per l'absència d'espai per als musulmans als cementiris públics; i això que es tracta d'un dret consignat en la llei des de l'any 1992. "El missatge que donem als musulmans és que ni tan sols poden ser enterrats aquí. Literalment, els musulmans a Catalunya no tenen ni on caure morts", explica.

VISIÓ REACCIONÀRIA

"El salafisme proposa trencar amb una societat que et rebutja"

Prado sosté que aquesta conculcació de drets i l'auge de la islamofòbia estan alimentant l'expansió de la doctrina salafista, un dels vessants més rigoristes i reaccionaris de l'islam. Diu que cada vegada més musulmans, per compensar el rebuig, s'inclinen cap al discurs salafista, que proposa una identitat forta basada en el fet de ser musulmà i una ruptura amb la resta de la societat.

"L'auge del salafisme, que fins fa uns anys tenia una presència gairebé residual, és un indici del fracàs estrepitós de les polítiques públiques a Catalunya. El salafisme s'està consolidant davant dels nassos de la Generalitat i el Govern no fa res per solucionar-ho".

Prado adverteix de la importància de canviar aquesta tendència cap a una doctrina que propugna un estil de vida calcat al dels ancestres islàmics i que margina la dona. "Actualment, els salafistes són els que tenen més poder de convocatòria. Si això segueix així, poden convertir-se en la doctrina majoritària entre el col.lectiu musulmà a Catalunya".

INGERÈNCIA ESTRANGERA

"Hi ha oratoris que fan la pregària dels divendres en nom de Mohammad VI"

Un element que, segons Prado, ha generat aquesta situació crítica de l'islam a Catalunya ha estat la "desastrosa" gestió que la Generalitat ha portat a terme. "S'ha arribat a aquesta crisi per ignorància. Els responsables d'afers religiosos del Govern no tenen ni idea del que tenen entre mans. I es limiten a convocar actes institucionals amb líders religiosos musulmans amb gel.laba per fer veure que hi ha una normalitat", sentencia, i denuncia, tot seguit, el suport de la Generalitat al Consell Cultural Islàmic de Catalunya. "No és lícit que la Generalitat imposi una entitat que no representa tots els musulmans, que representa els sectors més conservadors, que exclou les dones i que està en connivència amb el Marroc", clama Prado, que alerta sobre la ingerència de la monarquia alauita: "Rabat vol que els marroquins d'aquí continuïn sent els seus súbdits. Hi ha mesquites de Catalunya on l'oració de divendres es fa en nom de Mohammad VI, i això és intolerable".

LA POSTURA

"Hi ha una majoria que vol que la seva religió no sigui un problema"

Part del problema està en qui representa els musulmans. "En la seva relació amb el col.lectiu, l'Administració projecta un esquema clerical segons el qual, si els representants dels cristians són els capellans, els dels musulmans han de ser els imams, i això és un gran error". Segons Prado, la majoria dels musulmans de Catalunya no van a mesquites i no veuen l'imam com el seu representant.

"Si agafes les 170 mesquites que hi ha a Catalunya i les plenes, no tindràs ni el 5% dels musulmans de Catalunya. La majoria no hi van perquè no tenen mesquita o perquè els imams que hi ha no els diuen res". Segons Prado, "hi ha una majoria silenciosa de musulmans catalans a favor d'un islam progressista que vol que la seva religió no sigui un problema".

Per donar sortida a aquesta dinà- mica, Prado exigeix a la Generalitat que "en lloc de recolzar només una entitat conservadora com el Consell Cultural Islàmic, aposti per postures musulmanes progressistes". "No es tracta de finançar uns en lloc d'altres", matisa Prado, que proposa crear una xura (consell) catalana, és a dir, una entitat amb tots els corrents presents a Catalunya (marroquins, algerians, subsaharians, pakistanesos). "Aquesta entitat vehicularia les demandes del col.lectiu", diu aquest responsable, que lamenta l'auge experimentat per la islamofòbia. "Avui, a Catalunya, ser islamòfob és normal. Les autoritats no s'adonen de la gravetat d'aquesta islamofòbia, que és l'antisemitisme del segle XXI".

UN GRAN ORATORI

"Que Barcelona no tingui una mesquita és una tremenda anomalia"

Notícies relacionades

¿On es poden veure les notes de selectivitat 2025 a Catalunya a partir d’aquest dimecres? Consulta aquest cercador

EL PERIÓDICO recull el premi al diari millor dissenyat d’Europa

El president de la Junta Islàmica qualifica com "una anomalia" el fet que a Barcelona no hi hagi una gran mesquita. "Barcelona és l'única gran ciutat europea amb un nombre significatiu de musulmans que no té una mesquita construïda com a tal", es lamenta Prado, que es mira en el mirall d'altres ciutats: "A Londres n'hi ha 40; a París, 20. I no passa res. El normal és que a Barcelona n'hi haguessin quatre o cinc".

"No és normal que l'Ajuntament de Barcelona, una ciutat que acaba de ser nomenada capital de la Unió pel Mediterrani i on ens omplim la boca amb la tolerància, posi dificultats a aquest projecte", diu Prado, que apunta la raó a la negativa: "L'ajuntament sap que si aprova el projecte es manifestarà un gran rebuig, i no vol que això passi".