El desplegament dels Mossos es va iniciar fa 14 anys a Osona amb problemes per trobar un local per a la comissaria central

Es podria dir que tot va començar amb el robatori d'un Seat Ibiza, però no seria del tot cert. La veritat és que el robatori d'aquell Seat Ibiza va ser la primera denúncia que van registrar els Mossos una vegada inaugurada la comissaria de Vic. Era la primera gestió de seguretat ciutadana efectuada per la policia autonòmica després d'oficialitzar-se l'inici del seu desplegament, l'1 de desembre de 1994, però els 145 integrants d'aquella plantilla pionera d'Osona ja feia mesos que es preparaven per a un fet de gran transcendència històrica i, sobretot, deuen pensar molts, política. És a dir, que tot va començar molt abans.

La sergenta Mireia Prades va formar part d'aquell grup d'abanderats policials de Vic-94 que van arribar a la ciutat abans fins i tot de tenir assignats uns terrenys per a la comissaria central. Una trentena d'agents van començar a treballar en una precària caserna de Tona, que es va convertir en la base d'operacions fins que es va aconseguir un local a la capital de la comarca. Aquest contratemps, el de l'absència d'uns equipaments adequats, i també algunes reticències per part del Govern central van obligar a endarrerir un mes més el traspàs de funcions entre els cossos de seguretat de l'Estat i els Mossos, fins que es van inaugurar les instal.lacions provisionals del recinte firal del Sucre.

Ara, des de l'emplaçament definitiu inaugurat el 1998 a l'Era d'en Sellès, la sergenta Prades recorda la quantitat de reunions que van mantenir amb entitats de tota mena per donar a conèixer les seves funcions i com els agents van rebre formació sobre el territori, encara que el cap de la comissaria, el subinspector Domènech Aguilar, era de Vic i això va facilitar la integració.

"Els ciutadans ens ho van posar molt fàcil. La gent de Vic ens va veure de seguida com la seva policia, com la policia catalana, tot i que, és clar, no van faltar els dubtes ni les anècdotes",recorda Prades.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

A més de les contínues trucades telefòniques d'un veí que s'autoproclamava"Rei de Catalunya",els mossos es van trobar més d'una persona que els va preguntar si es quedarien a Osona"gaire temps".Altres, els més vells del lloc, es remetien al passat,"com un home de més de 90 anys que vivia a Perafita i es recordava de la vestimenta que portaven els Mossos abans de la guerra civil, amb la capa i les espardenyes",explica la sergenta.

En aquells primers temps, quan els Mossos dedicaven part del seu temps a elaborar un cens de les masies d'Osona, hi va haver gent a qui li va fer"molta gràcia parlar en català amb la policia sense cap por".Encara hi havia un cert desconeixement que va originar preguntes com"quant costava posar una denúncia".Situacions que els agents van afrontar amb la màxima pedagogia i tenint en compte el més mínim detall."Sabíem que estàvem en el punt de mira de tothom. Havíem de demostrar que la normalitat del traspàs de funcions entre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i nosaltres era absoluta. I crec que ho vam aconseguir",conclou Prades.