L'accelerador LHC s'estrenarà amb l'estudi de forats negres

Produir forats negres en un laboratori és una de les possibilitats obertes pel gran col.lisionador d'hadrons o LHC (en anglès,large hadron collider), l'accelerador de partícules més gran del món. La màquina experimental amb forma d'anell de 27 quilòmetres de circumferència, col.locada sota terra entre Suïssa i França al Laboratori Europeu de Física Nuclear (CERN), començarà les seves operacions l'11 d'agost, segons informa Matteo Cavalli Sforza, director de l'Institut de Física d'Altes Energies de Barcelona i membre del comitè de política científica del CERN. "No se sap si l'LHC tindrà l'energia suficient per produir forats negres --explica--, però si fos així, s'observarien durant els primers mesuraments, al novembre". S'haurà d'esperar més temps perquè l'aparell esbrini l'existència d'alguns tipus de partícules no observades mai fins ara, com els bosons de Higgs o les partícules supersimètriques.

A finals d'agost, dos feixos formats per protons (partícules del nucli dels àtoms) es posaran en circulació a la màquina en direccions oposades perquè xoquin entre si. Després, cap a l'octubre, està previst que els feixos de l'accelerador aconsegueixin l'estabilitat suficient perquè els científics puguin observar els productes dels xocs. "És possible que es produeixin forats negres en les energies assequibles a l'LHC", afegeix. Si fos així, no hi hauria cap risc per a la Terra i la humanitat. Al contrari, es tindria la possibilitat d'estudiar en un laboratori els efectes gravitacionals generats per aquests objectes. "Això podria donar indicacions per conciliar les dues grans teories de la física moderna --prossegueix--: la relativitat que descriu la gravitació i la mecànica quàntica que descriu el món microscòpic, que de moment no encaixen l'una amb l'altra".

BOSÓ DE HIGGS

Encara que aquest resultat no està assegurat, l'LHC sí que donarà una resposta definitiva a un altre grial de la física: el bosó de Higgs. L'existència d'aquesta partícula és essencial perquè se sostingui la teoria de l'univers més precisa de la física contemporània, l'anomenatmodel estàndard.El bosó explicaria per què els objectes tenen massa. Però la seva observació és molt difícil: poden fer falta 100 milions de milions de col.lisions perquè es produeixi un sol bosó. En la carrera a la recerca de la partícula, l'LHC competeix amb el Tevatron, un accelerador que ja opera als Estats Units. "Encara que no es pot excloure que allà es trobi abans, l'LHC opera a una energia set vegades més gran i permetrà observar una altra partícules invisibles per al Tevatron", afirma.

Efectivament, l'accelerador europeu podria llançar llum sobre les anomenadespartícules supersimètriques. Aquests objectes, no observatsþmai fins ara, podrien ser els constituents de la matèria fosca, gran quantitat de matèria que té l'exis- tència a l'univers confirmada per efectes gravitacionals, però sense saber de què està feta. "L'observació d'aquestes partícules donaria ales a una nova generació de teories de l'univers, més enllà del model estàndard", postil.la.

Notícies relacionades

Una quinzena de grans ciutats encara no multen els vehicles vetats

Un registre ‘online’ permetrà a les ciutats multar a les ZBE

QUATRE CERVESES

Segons Cavalli Sforza, si els homes del renaixement són recordats per les seves obres artístiques, els contemporanis ho seran pels seus avenços científics. A més a més, descobriments crucials com la bombeta o el transistor van derivar de manera imprevista de les investigacions més abstractes, apunta l'investigador. "Confio que en el futur se segueixin fent experiments com l'LHC --conclou--, encara que cada vegada tenim uns polítics menys sensibles. És cert que l'LHC ha costat l'equivalent a dues o tres missions espacials, però si dividim la despesa pel nombre d'habitants dels països que hi participen, resulta que equival a quatre cerveses per persona. Crec que val la pena".