Cultivadors de pops

La biologia del pop encara està plena de misteris, però sí que en sabem dues coses: les femelles ponen infinitat d'ous, generalment més de 100.000, i les larves creixen fins a la fase adulta a un ritme endimoniat, fins a dos quilos en menys de dos anys. Si s'aconseguís una acceptable taxa de supervivència en espais controlats, ¿quin animal el podria superar en rendibilitat?

El pop comú o roquer (Octopus vulgaris), cefalòpode de mars temperats i autèntica delícia gastronòmica, mai havia merescut un interès preferent en el món de l'aqüicultura, però la reducció de les poblacions salvatges i l'alt valor comercial han canviat la situació en els últims anys. Uns quants centres d'investigació i empreses especialitzades ja han aconseguit amb notable èxit que petits pops creixin amb rapidesa, tant en tancs en terra com en gàbies en mar obert, i ara el que intenten és reproduir el cicle complet de l'espècie: és a dir, que els pops ponguin ous en captivitat, que les larves resultants creixin fins a la fase adulta i que es reiniciï el procés. En tots els casos no es tracta només d'aconseguir-ho, sinó que sigui interessant des d'un punt de vista comercial.

A la unitat d'aqüicultura de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), quatre tancs de 500 litres d'aigua alberguen cada un 5.000 minúscules larves que acaben de sortir de l'ou."Les que tenen un dia fan entre 1,2 i 2 mil.límetres. Després, amb 50 dies, en fan uns sis",resumeix l'investigador Cristóbal Aguilera. Els ous procedeixen de femelles que van ser capturades en estat salvatge, però han estat fecundades en captivitat per mascles també d'origen salvatge. La posta és única: les femelles moren de seguida.

El gran problema en l'aqüicultura de pop no és el creixement dels alevins que han estat capturats en estat salvatge --per exemple, els procedents de descarts dels pescadors-- ni tampoc la reproducció en captivitat. En tots dos casos hi ha experiències exitoses, com empreses a Galícia, Astúries i les illes Canàries que agafen exemplars d'uns 750 grams i els engreixen ràpidament fins als dos quilos en gàbies situades en mar obert. Estudis de l'IRTA, institut dependent del Departament d'Agricultura de la Generalitat, sostenen que el cultiu és possible al delta de l'Ebre sempre que els pops, molt sensibles a la calor, es traslladin a tancs climatitzats de seguida que l'aigua estiuenca superi els 24 graus de temperatura.

L'autèntic problema, el coll d'ampolla del cultiu del pop, és que les larves nascudes en ambients controlats no arriben als dos mesos de vida. Només caldria superar lleugerament els nivells que es produeixen en estat salvatge, aproximadament un supervivent de cada 10.000 ous, perquè el cultiu ja fos rendible. José Iglesias i altres investigadors de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, a Vigo, van ser els primers a completar el cicle, però les experiències no han aconseguit consolidar-se comercialment.

Presa viva i cara

Notícies relacionades

¿On es poden veure les notes de selectivitat 2025 a Catalunya a partir d’aquest dimecres? Consulta aquest cercador

EL PERIÓDICO recull el premi al diari millor dissenyat d’Europa

Sembla que el principal motiu radica en l'alimentació. Com que són animals carnívors, les larves dels pops necessiten presa viva, que és cara i difícil d'obtenir (artèmies i zoes de cranca). Un dels grans objectius dels investigadors de l'IRTA (Cristóbal Aguilera, Marina Delgado, Joan Ignasi Gairin i Alicia Estévez, entre altres) és determinar les millors dietes barrejant-hi els minúsculs crustacis i enriquint-los amb microalgues i proteïnes. Però hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar.

"Creiem que la part nutricional pot ser el principal condicionant --explica Aguilera--, però no podem aïllar altres hipòtesis",com el disseny de les instal.lacions, les turbulències dintre del tanc, les salinitats massa baixes i les excessives concentracions d'oxigen. Des de començaments dels anys 60, amb treballs pioners realitzats al Japó, s'ha intentat tancar el cicle de l'espècie."Evidentment que treballem per solucionar aquestes incògnites, però actualment no sabem si estem a prop de resoldre-les --assumeix l'investigador de l'IRTA--. Potser ens trobem en un moment en què es necessiten aproximacions imaginatives per poder solucionar aquest coll d'ampolla".