Científics amb superpoders

En el memorable número 121 deSpiderman, publicat el 1973, el malvat Follet Verd llança Gwen Stacy, la nòvia del superheroi, des del capdamunt del pont George Washington de Nova York. En l'últim instant, just abans que el cos de la noia arribi al riu, l'home aranya l'atrapa amb la seva xarxa, però quan l'atrau cap a ell, descobreix amb horror que ella ha mort. El Follet Verd atribueix el fatal des- enllaç al xoc provocat per la caiguda lliure, però això no sembla que tingui gaire sentit. La veritat, en qualsevol cas, hauria resultat massa insuportable fins i tot per al turmentat Spiderman: va ser ell mateix qui va matar Gwen Stacy amb la seva xarxa, ja que per aturar la caiguda del cos en un lapse de temps tan curt va haver d'aplicar sobre la noia una força gairebé 10 vegades més gran que el seu pes, cosa que li va provocar una fractura de coll. Crac. Si el brillant estudiant Peter Parker hagués tingut presents unes elementals nocions de física, potser hauria aconseguit salvar la seva nòvia.

L'apassionant relació entre els còmics i la ciència ha estat explorada amb agudesa per James Krakalios, professor de la Universitat de Minnesota (EUA), en un amè llibre que l'editorial Robinbook va publicar fa un parell d'anys en castellà amb el títol deLa física de los superhéroes. Ara és una exposició la que s'ocupa d'aquest tema. En un registre bastant més lleuger, a l'abast de qualsevol alumne aplicat del cicle superior de primària, la mostraMarvel Superherois, que acaba d'obrir les portes al Museu de les Ciències Príncep Felip de València, ensenya com els poders excepcionals dels personatges de còmic es basen sovint en principis relacionats amb la física, la química o la biologia.

La seda de les aranyes

La instal.lació dedicada a l'home aràcnid permet, per exemple, descobrir les sorprenents propietats de la Technora, la fibra sintètica que ha aconseguit acostar-se més a la resistència de la seda produïda per les aranyes. Això d'acostar-seés relatiu. Un finíssim cordó de Technora és capaç de sostenir el pes de fins a set persones (els visitants de l'exposició poden comprovar-ho per ells mateixos), però cal multiplicar aquesta xifra per 12 per fer- se una idea aproximada de la sorprenent resistència de la seda d'aranya.

A més a més de l'escalador de parets, una dotzena de personatges clàssics sortits de la factoria Marvel despleguen els seus superpoders en la mostra. La transformació de Bruce Banner en el monstruós Hulk serveix, per exemple, per explicar la manera com una lesió del còrtex prefrontal pot provocar seriosos trastorns de personalitat (no es diu res de per què no se li esquincen els pantalons de color violeta quan s'ageganta). Els tentacles del pèrfid Doctor Octopus prefiguren els avanços obtinguts en el camp de les pròtesis artificials controlades pel cervell. I una rèplica de l'Home de Gel amb dues enormes mans congelades brinda una reflexió sobre la relació entre la temperatura i els estats de la ma- tèria (i serveix perquè els visitants toquin el gel i vagin corrent a la cambra d'infrarojos situada a la instal.lació de la Torxa Humana, que els permet veure els seus dits encara freds de color blau).

Les intuïcions de Stan Lee

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

L'exposició, ideada i dissenyada per una empresa canadenca, ha passat per Los Angeles i Toronto abans d'arribar al museu valencià, on s'estarà més d'un any. El discurs científic es complementa amb grans reproduccions de diverses vinyetes i uns panells informatius que ofereixen un recorregut per la història de Marvel i els seus personatges més emblemàtics. També es projecta un documental sobre Stan Lee, el guionista que, conjuntament amb els dibuixants Jack Kirby i Steve Ditko, va fer néixer la majoria dels superherois que van convertir una petita editorial novaiorquesa en una llegenda de la historieta.

"No me n'havia adonat mai, però resulta que sóc un geni de la ciència",va comentar Stan Lee quan es va inaugurar la mostra a Los Angeles el mes de març del 2006. En realitat, pràcticament totes les troballes científiques del guionista, que pràcticament no tenia cap coneixement en aquest camp, van ser fruit d'una afortunada intuïció. Ho explica ell mateix:"En el cas de Hulk, per exemple, Bruce Banner es converteix en un monstre enfurismat per culpa d'una explosió de raigs gamma. Doncs bé, jo no tenia ni idea de què eren els raigs gamma. No n'hauria reconegut cap ni que l'hagués vist. Però el nom sonava molt bé, ¿no?".