El Mediterrani ha perdut en dos segles el 97% dels taurons

El Mediterrani és un mar de taurons, o almenys ho va ser no fa gaire: durant els últims 200 anys, el nombre en aquest mar ha disminuït el 97%. En altres paraules, per cada 100 taurons que hi va haver, avui només en queden tres. Així ho demostra un inquietant estudi presentat a Roma i publicat a la revistaConservation Biology.

El treball, dirigit per Francesco Ferretti, de la Universitat Dalhousie, a Halifax (Canadà), analitza registres històrics d'àrees de pesca, clubs nàutics i llotges del Mediterrani occidental. Aquest mar acull 71 espècies de taurons i rajades (el grup que els zoòlegs anomenen elasmobranquis). D'aquestes, 47 són taurons, encara que l'estudi se centra només en cinc: el martell, la tintorera, la guilla, el marraix i el solraig. No obstant, els experts creuen que l'alerta es pot generalitzar a la resta d'espècies.

"Al Mediterrani, el 42% de les espècies d'elasmobranquis estan catalogades en una d'aquestes tres classes: vulnerables, en perill o en perill crític d'extinció", explica Júlia Santana, biòloga marina del Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM), a Premià de Mar (Maresme). Santana afegeix, a més, que "la falta de dades impedeix que moltes altres espècies siguin avaluades".

ESPANYA, LÍDER EN CAPTURES

En el seu treball, Ferretti atribueix la recessió dels taurons a la sobrepesca i a la seva lenta taxa reproductora, que en dificulta la recuperació. Santana corrobora aquesta afirmació i afegeix que Espanya és un dels principals exportadors d'aletes de tauró. "El 1999 va ser número u mundial al vendre unes 2.000 tones d'aletes a Hong Kong", afirma. És més, un informe que va publicar el CRAM el juliol passat indica que, el 1997, la flota pesquera espanyola va capturar, tant en aigües mediterrànies com oceàniques, unes 100.000 tones de taurons. Des d'aleshores, les captures han anat decreixent, però Espanya segueix ocupant una posició líder pel que fa a exportacions. Segons Santana, "els pescadors podrien evitar moltes captures accidentals".

Tant els científics italians com els experts del CRAM coincideixen en el fet que si el tauró s'extingís, els ecosistemes patirien alteracions difícilment predictibles. Les espècies controlen la mida de la seva població gràcies a la seva dieta: el peix gran es menja el petit, i aquest, un altre de menor... L'absència del tauró causaria canvis en les poblacions de peixos de nivell alimentari inferior, de manera que unes es multiplicarien i altres disminuirien. "Les relacions entre espècies són molt complexes; podem predir que hi haurà canvis, però no sabem en quina direcció", aclareix Santana.

DESCONEIXEMENT

L'experta del CRAM apunta altres importants causes del declivi del tauró: "La contaminació, la destrucció dels seus hàbitats, sobretot a les zones costaneres en què es reprodueixen, i el desconeixement popular". Júlia Santana fa especial èmfasi en aquesta última causa. Encara que la majoria de les espècies són inofensives i a penes s'acosten a la costa, "és un animal mal vist, cosa que dificulta la sensibilització social per protegir-lo". "Si la societat no pressiona,

Notícies relacionades

Una quinzena de grans ciutats encara no multen els vehicles vetats

Un registre ‘online’ permetrà a les ciutats multar a les ZBE

és difícil que les autoritats actuïn", afegeix.

En aquest sentit, el nou projecte que el CRAM ha posat en marxa en col.laboració amb l'obra social de Caja Madrid inclou un apartat de divulgació dirigit tant a pescadors com al gran públic.