L'Institut Confuci obrirà una seu a Barcelona per l'auge del xinès

Aprendre's 1.500 dels 5.000 caràcters del mandarí (la llengua estàndard en un país habitat per 1.300 milions de persones que es comuniquen en més de 1.000 dialectes), per poder parlar i llegir diaris, és tota una proesa. Sense alfabet, i sense cap connexió amb els alfabets occidentals, és verdaderament un treball dexinos.Però les expectatives econòmiques del gegant asiàtic estan animant moltes persones a llançar-se a l'aventura d'aprendre la llengua més parlada del món.

A Espanya hi falten professors qualificats i centres subvencionatsþdavant la creixent demanda de classes de xinès. Un dèficit que ajudarà a pal.liar l'Institut Confuci de Barcelona, que es preveu que obri a finals d'any, segons explica Eva Borreguero, directora de Programes Educatius de Casa Àsia. Com l'Instituto Cervantes amb l'espanyol, el Confuci és l'organisme oficial xinès encarregat de promocionar i difondre la llengua i la cultura del país.

PRIMERA OPCIÓ

Dilluns es va firmar a Madrid el conveni entre Casa Àsia, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma i la seu central de l'Institut Confuci, a Madrid, per obrir el centre de la capital catalana. Serà el quart Institut Confuci d'Espanya, després dels de Madrid, València i Granada. A més d'impartir classes en aules de les universitats implicades i també a Casa Àsia, oferirà xinès a través d'especialitats com traducció i interpretació, turisme, comerç, banca i medicina tradicional. També prepararà per als exàmens oficials de mandarí (HSK) i formarà futurs professors xinesos.

Segons dades de l'Ambaixada de la Xina a Espanya, unes 10.000 persones estudien xinès al nostre país. La majoria ho fa en alguna de les 40 universitats que l'imparteixen i en sis seus de l'Escola Oficial d'Idiomes. "Abans, el xinès era una llengua decorativa. Quan els alumnes veien que no havien entrat en altres idiomes més populars, elegien el xinès per fer alguna cosa, ja que sempre hi quedaven places lliures. Des de fa uns anys, no obstant, això ha canviat. La gent pensa en el xinès directament com la seva opció. Especialment gent jove i empresaris que veuen la Xina com la gran fàbrica mundial", assenyala Jun Ding, cap del Departament de Xinès de l'Escola Oficial d'Idiomes, a la seu central de Drassanes.

A l'escola oficial, el programa de xinès té set cursos. "Com en una piràmide, dels 180 alumnes de primer, només uns 15 arriben a l'últim curs", apunta Ding. En els últims anys, uns 800 alumnes a Barcelona ni tan sols poden matricular-se per falta de places.

A més de les escoles oficials, les cambres de comerç i cada vegada més acadèmies privades ofereixen cursos de xinès, alguns adaptats a les necessitats dels alumnes. Molts d'aquests estudiants han iniciat contactes laborals o financers amb empresaris xinesos i desitgen dominar, almenys, els conceptes bàsics de la llengua dels seus potencials clients. Saben que aprendre la llengua xinesa permet endinsar-se més en la cultura, saber com pensen, què valoren i com tanquen els tractes els empresaris del país asiàtic.

ESCOLES PIONERES

Notícies relacionades

El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya

Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil

"Quan vaig començar a donar classes d'anglès, aquí imperava el francès i es parlava de l'anglès com la llengua del futur. La globalització ha convertit l'anglès en la llengua més estàndard del present, però ara és la Xina la que guanya terreny en el comerç i l'expansió econòmica mundial. Quan estigui conquistat el món en l'àmbit empresarial, el xinès podria implantar-se, perquè són molt pocs els xinesos que estudien anglès", diu la Montse. Aquest pensament va portar l'empresària a estudiar xinès. Es va apuntar a l'Escola de Xinès de Barcelona, iniciativa que va néixer arran de l'interès d'empresaris d'aquell país perquè els seus fills aprenguessin a llegir i escriure la llengua que fan servir a casa.

L'Escola Hamelin Internacional Laie del Maresme, a Alella, va ser pionera a impartir classes de xinès entre els seus alumnes com a quarta llengua a primària. La seva directora, P. Sas, considera que "això respon a la presa de consciència respecte a la importància que tindrà l'economia xinesa a mitjà termini en tots els mercats occidentals". "Això pot coincidir amb el moment en què els nostres alumnes entrin al mercat laboral", afegeix. A l'escola, no només s'hi donen classes, també s'impulsen intercanvis culturals: grups d'alumnes espanyols viatgen a la Xina i alumnes xinesos vénen a Catalunya per conviure uns dies amb els estudiants d'aquí.