Els jutges de pau dels pobles tan sols perceben 90 euros cada mes

És l'última baula de la justícia. La més pròxima i conciliadora. La més pròxima al ciutadà. Són llecs en dret. No han passat per cap oposició i imparteixen justícia en poblacions petites, de fins a 1.999 habitants, per només 90 euros al mes. O per 360 euros en localitats de més de 15.000 veïns. Els paga el Ministeri de Justícia, però en un futur serà la Generalitat qui se'n farà càrrec. Barregen altruisme i vocació de servei. Els jutges de pau catalans reivindiquen que se'ls reconegui la seva feina, que se'ls ofereixi més formació i se'ls doti de més mitjans. I no n'hi ha per menys, ja que a Catalunya, els 897 que exerceixen aquesta funció cobreixen un territori on viuen 2,7 milions de persones (el 38,22% del total de la població). La Conselleria de Justícia ha informatitzat aquests organismes.

Per ser jutge de pau només cal ser major d'edat, comptar amb estudis mitjans, no estar afiliat a cap partit polític ni sindicat, no tenir antecedents penals i residir al municipi en què es pretén exercir aquesta tasca. Són elegits pels ajuntaments i nomenats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Compaginen la seva tasca d'administrar justícia amb la professió que els permet cobrar un sou per sobreviure, encara que molts són jubilats. Els pensionistes asseguren que tenen temps per dedicar-se a això i que al dur a terme aquesta feina se senten actius.

INSCRIPCIONS AL REGISTRE

Una de les pràctiques més importants que fan en l'actualitat els jutges de pau a Catalunya són les inscripcions en el registre civil. El 2006 es van efectuar 368.221 actuacions d'aquestes característiques. En l'àmbit civil van portar a terme 156.058 diligències --en molts casos, executar exhorts d'altres jutjats--, i en la justícia penal, 172.159. És a dir, els 897 jutges de pau catalans van practicar en total 696.414 intervencions, cosa que representa el 6% més que el 2005. La majoria d'aquests col.laboradors de la justícia (793) exerceixen en municipis de menys de 7.000 habitants.

"En moltes ocasions actuem com a mediadors. Per exemple, en conflictes que es creen arran de l'establiments dels límits, d'un camí que travessa uns terrenys o de la utilització d'un pou d'aigua", explica Jordi Gallego, jutge de pau del Rourell (Alt Camp). "Intentem mediar entre els veïns per no arribar a judici", apunten Rosa Maria Canela, de Cabra del Camp (Alt Camp), i Claudi Perarnau, de Rellinars (Vallès Occidental).

I això que les condicions en què treballen són peculiars. Les depen- dències són cedides per l'ajuntament de cada localitat --habitualment el jutjat està ubicat al mateix edifici consistorial-- i en alguns casos es produeixen situacions més que curioses, com ara haver de celebrar judicis a la mateixa sala d'espera del metge del poble. I el més complicat és actuar en un cas en què l'ajuntament hi està implicat. "Som independents", repeteixen.

A Catalunya hi ha localitats importants --com per exemple Esparreguera, Castelldefels, Sitges, Sant Cugat del Vallès, Sant Adrià de Be- sòs i Montcada i Reixac-- que no disposen de jutges professionals. Són jutges de pau els que s'han d'enfrontar als plets. Joan López, jutge de pau de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), va al jutjat tres dies a la setmana. De tant en tant hi celebra judicis de faltes --insults entre veïns o assumptes similars--, malgrat que la seva feina principal és la inscripció de naixements, defuncions i casaments al registre civil. "No ho faig per diners", ressalta López . Té l'ajuda de quatre funcionaris i un secretari, però és que a Montcada i Reixach hi viuen 33.000 persones.

Notícies relacionades

Elise Alonso, Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea: «Em va impactar saber que a Catalunya un de cada tres nens són pobres»

Lola Valiente, Premi de Recerca en Memòria Democràtica: «També hi ha joves crítics, però l’algoritme ens enterra»

CURSOS DE FORMACIÓ

La situació en què exerceixen la seva funció els jutges de pau a Catalunya no és la idònia --està previst que en el futur les competències siguin assumides per la Generalitat--, però a la resta d'Espanya els mitjans de què es diposa són més precaris. Com a mínim, a la comunitat catalana la Conselleria de Justícia promou periòdicament cursos de formació, modernitza el sistema informàtic i impulsa la incorporació de noves tecnologies.