Científics alemanys desmunten el mite psicodèlic de l'absenta

S'ha dit sempre que va ser sota els efectes de l'absenta que una tarda del 1888 el pintor holandès Vincent Van Gogh es va tallar el lòbul de l'orella per donar-l'hi a una prostituta. El llegendari licor nascut a Suïssa no va conèixer ni abans ni després una història que contribuís tant a la seva fama i prestigi, que confirmés de manera tan crua i romàntica la seva reputació de beguda maleïda, però el cas és que tant abans com després de Van Gogh altres artistes van contribuir a alimentar la llegenda: Baudelaire, Picasso, Hemingway o Wilde. I la llegenda, que al final li va costar ser prohibida, era que no es tractava d'un simple licor; l'absenta, es deia, tenia poders al.lucinògens, i per això era la beguda preferida dels artistes.

Doncs ara resulta que sí, que era simplement un licor. Fort i poderós, però res més que un licor.

Un grup de científics alemanys s'han pres la molèstia de recuperar 13 ampolles d'absenta fabricades a finals del segle XIX, just abans de la prohibició, per sotmetre-les a anàlisi i comprovar què hi havia de veritat i què hi havia de mite en les històries que s'explicaven (i s'expliquen). Les ampolles formen part de lots antics fabricats en destil.leries europees i dels EUA en l'època en què la fada verda --així se la coneixia-- causava furor en diversos països. Al capdavant de tots hi havia França, on, gràcies en part a l'esforç de la casa Pernod, no només havia estat coronada com la beguda nacional, sinó que havia aconseguit el que semblava impossible: desplaçar el vi.

L'ELIXIR DELS CURANDEROS

Tan llegendàries com les seves propietats al.lucinògenes són les històries mai confirmades sobre el seu origen. Una de les versions més populars sosté que les primeres absentes es van elaborar en un convent suís, i que les monges les venien com un elixir. Però la més acceptada, al-

menys a França, apunta que el licor va ser inventat pels pagesos de la vall de Travers, a Suïssa, a prop de la frontera francesa, i que al principi s'utilitzava com a medicina per curar diversos mals: febre, malària, disenteria, dolors menstruals. La primera destil.leria --Pernod Fils-- es va posar en marxa el 1805; 50 anys més tard, l'absenta ja era una beguda extraordinàriament popular.

Durant més d'un segle s'ha donat per bona la següent teoria: si el consum d'absenta produïa alteracions mentals era gràcies a --o per culpa de, segons el punt de vista-- la tuiona, un dels components químics del que al seu torn era un ingredient bàsic de la recepta: el donzell. Es culpava la tuiona del que se'n va dir "el mal d'absenta", estat que no només incloïa al.lucinacions sinó símptomes desagradables com paràlisi corporal i demència momentània. Alguns estudis de mitjan segle XX van provar que els nivells de tuiona en l'absenta eren mínims, però els defensors del mite van afirmar que ho eren en l'absenta produïda arran de la prohibició, no en l'original. Per això la necessitat d'analitzar ampolles del segle XIX.

COMPLETAMENT EBRI

Les conclusions de l'equip encapçalat per Dirk Lachenmeier, integrant del Laboratori d'Investigació Química i Veterinària de Karlsruhe (Alemanya), confirmen els estudis del segle XX i desmunten part del mite. Si Van Gogh va ser capaç de tallar-se el lòbul sota la influència de l'absenta, diu el científic alemany, va ser perquè estava ebri fins a la medul.la. El poder desestabilitzador del licor maleït no estava en la tuiona ni en cap component químic capaç de fer al.lucinar, sinó en el contingut d'alcohol: 70%. Un whisky en extrem potent s'acosta al 50%.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

"No hi ha res en aquest licor a part de l'etanol que expliqui el mal d'absenta", va dir Lachenmeier en declaracions a la revista Life Science.

La pressió de la Lliga Nacional contra l'Alcoholisme i els viticultors francesos va ser recompensada el 1915 amb la prohibició de l'absenta. Molt després, el 1988, la UE en va aixecar el veto. Qui en demana a bars i restaurants en sol recordar la condició de beguda boja, i és poc probable que Lachenmeier i el seu equip els facin canviar d'opinió.