Trobada a Atapuerca la mandíbula de l'europeu més vell de la història

L'europeu més vell de la història va viure a la serra d'Atapuerca fa 1,2 milions d'anys, una dada sobre la qual els científics ja estaven treballant però que ha corroborat la troballa de la seva mandíbula en aquest jaciment burgalès.

La revista Nature publica en el seu últim número les principals conclusions del nou descobriment de l'equip investigador d'Atapuerca, dirigit per Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez i Eudald Carbonell, i que es va produir el 30 de juny del 2007.

Els científics del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH) de Burgos i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona evidencien amb multitud de proves la presència d'homínids al sud d'Europa en una fase molt prematura del Plistocè Inferior.

A la Sima del Elefante

La mandíbula, trobada a la cova denominada Sima del Elefante i vinculada "provisionalment" a l'espècie Homo antecessor, "confirma i reforça la teoria de l'antiguitat de la presència dels primers homínids que van arribar a Europa", han informat fonts de la investigació.

A l'estrat de la cavitat on va aparèixer el fòssil, denominat TE-9, també s'hi han localitzat estris de sílex de tradició olduvadiana així com espècies de rosegadors que demostren l'espai temporal al qual pertany la troballa.

L'os consisteix sobretot en la símfisi, la regió anterior de la mandíbula on es reuneixen les branques horitzontals, mentre que, a la seva part externa, es localitzaria el mentó de l'humà actual. La mandíbula conserva algunes dents i a ella correspon a més una segona premolar inferior que va ser trobada dos dies abans en el nivell TE-9, i que es va presentar als mitjans de comunicació el 29 de juny del 2007.

Mig milió d'anys abans del que es pensava

Aquest descobriment va ser crucial, igual que el d'aquest nou fòssil, perquè fa retrocedir en gairebé mig milió d'anys l'arribada dels primers homínids a Europa.

Pel que fa a la procedència originària de l'espècimen, encara per determinar, s'apunta que la morfologia de la cara anterior de la símfisi és primitiva i recorda la de fòssils africans del Plistocè Inferior atribuïts a Homo habilis i Homo rudolfensis.

En particular, el fòssil de la Sima del Elefante té moltes similituds amb les mandíbules trobades al jaciment de Dmanissi (República de Geòrgia), que daten d'1,7 milions d'anys. Per contra, la cara posterior de la símfisi té un aspecte més derivat, que, segons els investigadors, recorda certes mandíbules de l'Àsia.

Possiblement, originaris del Pròxim Orient

Els científics consideren "probable" que la primera població europea procedeixi de la regió del Pròxim Orient, verdader creuament de camins entre l'Àfrica i Euràsia, i que estigués relacionada amb la primera expansió demogràfica fora de l'Àfrica, que, en l'actualitat, està representada pels homínids de Dmanissi.

Les eines, fins a un total de 32 peces, van ser probablement realitzades a l'interior de la cavitat a partir de nòduls de sílex del Neogen i Cretàcic, que es localitzen en un radi menor a dos quilòmetres al voltant d'aquest lloc.

La tècnica de producció de les peces és molt senzilla i el seu objectiu era obtenir resquills d'entre 30 i 75 mil·límetres de longitud mitjançant un percussor dur. Amb aquests resquills, els homínids aprofitaven la carn dels grans herbívors, com mostren les marques que els útils lítics van deixar sobre alguns ossos.

Roda de premsa, demà

Els científics han estat capaços d'obtenir totes aquestes proves mitjançant la utilització d'una varietat de tècniques, com paleomagnetisme, biocronologia i l'estudi de la descomposició radioactiva dels isòtops en els sediments.

Notícies relacionades

Una aplicació connecta el sobrant dels súpers amb les oenagés

Multes de fins a 500.000 euros contra el malbaratament alimentari

El lloc del descobriment està situat a uns 200 metres del jaciment de la Gran Dolina, on el 1994 es van trobar les primeres restes de l'Homo antecessor, i a uns 1.000 de la Sima de los Huesos, on s'han localitzat més de 6.000 fòssils de l'espècie Homo heidelbergensis.

Després de la publicació de l'article, titulat El primer homínido de Europa, a la revista Nature, els seus autors compareixeran demà davant els mitjans de comunicació a Burgos i mostraran les restes de l'homínid que s'han trobat.