MEDI AMBIENT

Japó i Austràlia s'enfronten un altre cop per la caça de balenes

La flota japonesa preveu abatre'n 1.000 exemplars en aigües que disputa a Canberra

La tossuderia de Tòquio desferma un conflicte que a fora es mira amb indiferència

3
Es llegeix en minuts
MAURICIO BERNAL
BARCELONA

"Seguim perseguint-los. És una estranya situació en què ells arrenquen a tota màqina i nosaltres els seguim a tota màquina, però no passa res més, no podem avarar les barques ni fer res, ja que hauríem de reduir velocitat per poder-ho fer, i a més perquè no té sentit, ja que mentre el vaixell factoria segueixi arrencant a tota màquina no hi ha cacera possible".

És el testimoni d'un dels tripulants del vaixell Esperança, l'embarcació de Greenpeace que des de fa unes quantes setmanes es dedica a assetjar la flota balenera japonesa per impedir-li caçar cetacis a l'Antàrtida. Passa des de fa un parell de dècades: amb el pretext que els seus fins són merament científics, el Govern japonès obté un permís especial que li permet saltar-se la moratòria vigent des de mitjans dels 80. Entre el desembre i el març --l'estiu austral--, els caçadors japonesos es planten a l'oceà Sud i maten centenars d'exemplars de cetacis (7.000 els últims 20 anys). La meta d'aquest any és atrapar un miler de balenes.

SENTÈNCIA A SYDNEY

De manera que cada mes de gener, des de fa un temps, passa pràcticament el mateix: la flota nipona es fa a la mar i posa rumb a l'Antàrtida, on puntualment l'esperen les naus ecologistes. Una vegada detectats els baleners comença un ball que realment podria tenir molt de joc si no fos perquè sovint deriva en episodis des- agradables: jo et persegueixo, tu fuges, intentes perdre'm, jo et segueixo a tota màquina. I mentrestant no pesques. "La temporada té un inici i un final --diu Paloma Colmenarejo, responsable a Espanya de la Campanya d'Oceans de Greenpeace--, i mentre rondem a prop no llançaran l'arpó".

Potser perquè cada any passa el mateix --o perquè passa a l'altra banda del món--, la guerra de les balenes no sembla interessar aquest any ningú. La premsa europea amb prou feines se'n fa ressò, i tret dels governs del Japó i Austràlia cap Executiu no ha mogut ni un pèl pels cetacis. ¿Austràlia? Sí, Austràlia. El punt àlgid de la batalla 2007/2008 ha tingut lloc aquesta setmana, quan el Tribunal Federal de Sydney ha declarat il.legal la captura de balenes "a la reserva australiana de l'Antàrtida", sentència amb què ha marcat de passada un gir jurídic inesperat en la llarga pugna que mantenen els dos països sobre el tema.

En el gest més teatral de la temporada --de moment--, dos voluntaris del grup ecologista Sea Sheperd van abordar l'arponer Yashin Maru 2 per entregar al capità una còpia de la sentència. Es va produir dimarts. El britànic Giles Lane i l'australià Benjamin Potts van estar a bord de la nau japonesa fins divendres, diuen que segrestats, mentre que el Govern nipó sosté que tots els intents d'establir comunicació amb el vaixell de l'oenagé, l'Steve Irwin, van caure en sac foradat. Al final van ser rescatats per un vaixell australià. Diuen que els van tractar malament. Dissabte a la matinada, l'Steve Irwin va atacar el Yashin Maru: li va llançar 12 bombes fètides, en un acte que els nipons van titllar de "terrorista".

EL GAT I LA RATA

La sentència del tribunal de Sydney no sembla preocupar els japonesos. La sentència té en el millor dels casos un valor simbò- lic, i s'afegeix a una bateria de mesures que de moment no tenen utilitat pràctica (una embarcació de Duanes també persegueix els baleners i recull proves de les seves activitats, ja que Canberra no descarta traslladar el cas al Tribunal Internacional del Dret del Mar).

Notícies relacionades

"El santuari de les balenes és una creació del dret australià --va manifestar l'expert--. Es tracta d'una zona delimitada al voltant d'aquest continent, però no està reconeguda pel dret internacional".

Vistes les circumstàncies, el Japó no té cap intenció d'obeir el jutge australià. Ara que s'han tret de sobre Lane i Potts, l'única cosa que desitgen és seguir endavant amb la cacera. El que passa és que l'Esperança s'ha enganxat com una lapa al Nisshin Maru, el vaixell nodrissa de la flota balenera, i mentre no el perdi de vista la caça no podrà continuar. Els japonesos, amb vaixells de repostatge en alta mar, faran voltes i voltes fins que els seus perseguidors, una vegada se'ls hagi esgotat el combustible, es vegin obligats a tornar a port. "Això d'investigació no en té res --diu Colmenarejo--. No és més que una façana per comercialitzar carn de balena". I és que a Tòquio adoren el sashimi de balena.