Un llibre aporta proves que Bell va robar l'invent del telèfon

Una de les teories que posen en dubte el fet que Alexander Graham Bell pugui ser considerat l'inventor del telèfon suggereix que l'oficina de patents dels Estats Units va ser l'escenari d'una delicada conspiració per afavorir-lo. Era l'any 1876 i amb poques, molt poques hores de diferència --hi ha qui diu que sols en va ser una--, dos homes van presentar a Washington les seves respectives fórmules per fer possible la transmissió elèctrica de la veu humana, principi rector de la comunicació telefònica. L'un era Bell, nord-americà d'origen escocès. L'altre era Elisha Gray, nascut a Barnesville, Ohio, mestre electricista.

L'oficina de patents va acabar tancant l'afer a favor de Bell amb l'argument que havia registrat abans el seu invent. L'escabrosa baralla legal que va desencadenar el seu rival es va resoldre dos anys més tard, amb una sentència del Tribunal Suprem a favor de l'escocès. Des d'aleshores han passat més de 130 anys, però el temps no ha aconseguit esborrar els dubtes sobre la paternitat de l'invent. Al contrari. Un llibre escrit pel periodista nord-americà Seth Shulman és a punt de burxar en la ferida: aporta proves que Bell va robar la idea.

BORRATXO I CÒMPLICE

La teoria que sosté que Gray va ser víctima d'una conspiració s'aferra en les maquinacions ordides als passadissos de l'oficina de patents el 14 de febrer de 1876, dia en què tots dos científics van presentar els seus projectes. Els detalls de la conjura van ser desgranats per Edward Evenson a The Telephone Patent Conspiracy of 1876 (La conspiració de la patent del telèfon de 1876), text que apunta als dos advocats de Bell, Anthony Pollok i Marcellus Bailey, com a cervells de la trama, i al bevedor Zenas Wilber, funcionari de l'oficina, com a còmplice.

En resum, Evenson sosté que l'expedient de Gray va arribar abans a l'oficina de patents, encara que Pollok i Bailey se'n van sortir perquè el projecte de Bell fos examinat primer. Però el que verdaderament va poder derivar en un repartiment injust de la glòria va ser, si el que diu Evenson és cert, la tasca fosca de Wilber, qui va facilitar als advocats les dades del document de Gray que faltaven al de Bell.

DADES SOSPITOSES

El llibre de Shulman, The telephone gambit (La tàctica del telèfon), es basa en les notes de laboratori de Bell, que la seva família va protegir zelosament durant anys i que sols el 1999 es van fer públiques. Els apunts recullen els problemes a què s'enfrontava Bell al principi de 1876 i mostren que va trobar definitivament el camí després de reunir-se amb els seus advocats a Washington, segons sembla després que aquests haguessin rebut la informació confidencial de mans de Wilber. El diagrama amb què Bell va descriure el feliç canvi de ruta era pràcticament idèntic d'un que Gray havia inclòs al seu projecte.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

Shulman es basa, a més, en una sèrie de qüestions que sempre han reforçat les sospites: que alguns punts capitals del dossier de Bell estaven escrits o dibuixats amb llapis als marges; que l'escocès nacionalitzat nord-americà solia posar-se molt nerviós quan exposava el seu projecte en presència de Gray; o que es va distanciar ràpidament de l'empresa que es va dedicar a explotar l'invent utilitzant el seu nom.

El llibre es publicarà al gener.