Vacances al MIT

¿Passar l'estiu a la platja o treballant dur en un laboratori? Elisenda Bou, de 20 anys, ho tenia clar."No vaig dubtar ni un minut a acceptar la proposta que em va fer un professor de la facultat per fer una estada d'estiu a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), a Boston",explica aquesta estudiant d'Enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És clar que al MIT, catedral de la ciència contemporània, no hi va tothom.

L'Elisenda no se n'ha penedit. No només perquè ha pogut participar en un dels projectes més ambiciosos d'aquest prestigiós centre, sinó també per moltes altres experiències insòlites: la col.laboració amb un famós astronauta, l'amistat amb un estudiant de l'illa de Pasqua, l'atmosfera del campus nord-americà... Bou ha explicat les seves vivències en un bloc (al qual s'hi pot accedir des de l'adreça www.etsetb.upc.edu)."Aquí, els mitjans a la teva disposició són increïbles. Pots fer tot el que vulguis --comenta albloc-- Hi ha material, recursos, espai. Els límits... diria que no existeixen. ¡I s'ha de veure com treballen!".

Un ascensor espacial

El projecte en què participa l'Elisenda té una aplicació"una mica surrealista",segons explica: unascensorcapaç d'arribar a l'espai. Un llarguíssim cable estès entre la Terra i una massa col.locada prèviament en òrbita des de la qual es puguin penjar peces per fabricar estacions espacials i després aixecar-les, sense gastar els diners necessaris per armar un coet. En aquest projecte, que està en fase molt preliminar, l'Elisenda treballa en un sistema per transmetre energia des de la Terra fins a l'espai que es podria aplicar en un sistema d'aquesta mena."M'ha sorprès molt la manera com enfoquen les coses aquí: poca anàlisi teòrica i molts tests pràctics. Es realitzen tres o quatre solucions alternatives i s'escull la millor".

Tot en un ambient molt col.laborador."Avui he anat a una reunió amb un professor amb un nom que em sonava --escrivia Bou el 15 d'agost--. Hem tingut una conversa molt entretinguda. Al sortir de la reunió, m'he posat a buscar a internet i he descobert que acabava de riure fins a arribar a plorar amb Jeffrey Hoffman, l'astronauta que va reparar fins a dues vegades el telescopi Hubble". Històries com aquesta no deixen indiferents els companys de Barcelona."Quina enveja (sana, de veritat). Jo 'quan sigui gran' vull ser com tu",comenta Agustín en el bloc.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Que una dona es dediqui a la tecnologia està molt assumit a Espanya, diu l'Elisenda, però afegeix que al MIT estan molt avançats en la integració. No obstant, no tot és de color de rosa."Aquí, estudiar és caríssim. A més, els estrangers estan preocupats per la possibilitat de quedar-se fora dels projectes públics per culpa de les lleis posteriors a l'11-S, que privilegien els investigadors dels EUA".

La col.laboració de l'Elisenda amb el MIT s'acaba oficialment a mitjans de setembre, però abans d'anar-se'n no ha perdut l'ocasió de submergir-se en la vida del campus."Hi ha moltíssimes activitats: des del teatre a l'aire lliure fins al Festival del Nas, on es veuen pel.lícules amb efectes olfactius. Sense comptar les bromes dels estudiants, com pintar la cúpula d'un edifici com el cap del robot R2D2, de La guerra de les galàxies".L'ambient és molt internacional. A més de la qualitat científica del centre, els estudiants es beneficien de l'intercanvi cultural. Un dels primers amics que ha fet l'Elisenda és un noi de l'illa de Pasqua."L'he convertit en un adepte al pa amb tomàquet".