Els algerians recuperen la ruta de contrabandistes i pirates

La ruta Algèria-Mallorca o Mallorca-Algèria és per als mallorquins "més antiga que sa fam". Durant els segles XVII i XVIII, va ser escenari de batalles entre corsaris de l'illa i pirates barbarescos. Al XIX i durant la postguerra, era el camí dels contrabandistes que buscaven, a Tànger i Alger, tabac, whisky, sucre i cafè. Entre el 1942 i el 1960, Mallorca encara no era un edèn turístic i a l'illa hi havia gana.

És el 1750 i les calmes de lluna plena auguren que hi haurà batalla. Toni Barceló, el més famós corsari de l'illa, lluita amb ferocitat davant de cala Figuera (Santanyí) i amb el seu xabec enfonsa una "galiota de moros" que havia perseguit des de Cabrera. Les torres de vigilància que encara abunden a tot el sud de l'illa mostren que aquestes cales han estat assetjades i defensades durant segles. A la cala de sa Torre encara hi queden les marques de la cadena amb què es tancava la petita badia durant la nit. És a aquestes mateixes cales on arriben ara les barques d'algerians i per on patrulla la Guàrdia Civil com abans ho van fer els carrabiners.

ROBA ESQUINÇADA

La crònica de l'arribada de les primeres pasteres a l'illa és molt menys heroica. L'1 de gener d'aquest any, la Guàrdia Civil rescata nou algerians a prop de Portocolom, a Felanitx. Ells mateixos avisen que s'enfonsen. El 26 d'abril, els agents troben una embarcació a Cap Salines. A dins, un diari algerià apunta que la barca ha partit del país africà. Els seus ocupants són detinguts mentre intenten arribar a Palma. Quatre dies més tard, una barca de pesca amb 36 algerians arriba a cala Mondragó, a Santanyí. L'1 de maig, 12 immigrants desembarquen a cala Figuereta.

L'embarcació de cala Mondragó es troba ara al Reial Port Esportiu de Portopetro. Enmig de petits llaüts i luxosos iots, la barcassa de pesca amb paraules àrabs escrites passa desapercebuda. A dins, encara hi queden els bidons de gasolina mig plens, diaris i una jaqueta vermella esquinçada.

Als pobles tothom sap desxifrar l'arbre genealògic de l'altre per generacions. No és difícil trobar als cafès dels pobles de la costa, i també de l'interior de Mallorca, un descendent d'aquells pescadors que visitaven --"pescaven", diuen amb sentit de l'humor-- a Algèria.

AVENTURES

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

Són les 15.30 en un bar de Santanyí. Entre cafès i cigarrets, es debaten les aventures dels 12 immigrants que Bernat Picó va veure caminar a prop del poble. Dos van passar pel bar, diu el propietari. Un tertulià apunta que els van veure a la mateixa hora en un altre lloc. La conclusió: eren més dels que van agafar i "hi ha gent que els ajuda".

Aquí ningú s'estranya que els algerians hagin descobert aquesta ruta. L'insòlit és que no la usessin abans. Pep Mossón, un client, assegura que pot comptar fins a 10 en àrab. El seu aviva visitarAlgèria. Sembla que han passat segles des que els mallorquins van utilitzar la ruta a la inversa en les calmes de lluna plena. Només en fa 50 anys i llavors a Mallorca la gent tenia gana.