Les proves

Català i Matemàtiques fan baixar les notes de la selectivitat

El 87% dels alumnes, dos punts menys que el 2006, superen les proves, amb una mitjana de 5,93

El Govern atribueix el descens dels resultats al fet que els exàmens han estat "més fàcils" altres anys

2
Es llegeix en minuts
RAFA JULVE / BARCELONA

La patacada en Matemàtiques, la remuntada del Castellà enfront del Català i els pitjors resultats en Anglès des del 2000 són les tres conclusions més rellevants de les proves d'accés a la universitat (PAU) del juny passat. En aquesta ocasió, el 87,26% dels 24.616 alumnes que es van presentar han tret més del 4 que dóna l'aprovat en la selectivitat, un percentatge inferior al de l'any passat (89,96%) i el segon pitjor des del 2000. Tot i així, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa va voler ressaltar ahir en la presentació d'aquestes dades que es tracta de variacions mínimes i va atribuir el descens als exàmens, uns anys més difícils que altres.

"La normalitat ha sigut absoluta i el grau d'èxit confirma la tendència habitual de les PAU, entorn del 85% i 90% d'aprovats", va declarar el conseller Josep Huguet, per comentar després que la nota mitjana de la selectivitat ha estat de 5,93 i que la de l'expedient de batxillerat dels examinats és de 7,00. L'any passat, en canvi, la primera va ser de 6,02, mentre que la segona es va quedar en el 6,98.

Una de les matèries que més han contribuït a aquesta lleugera baixada de les notes de la selectivitat ha estat la de Matemàtiques: del 6,81 del curs anterior s'ha passat a un 4,71, dos punts de diferència que la coordinadora de les PAU de Catalunya, Pilar Gómez, va atribuir al fet que els exàmens dels dos anys precedents van ser "més fàcils". Les puntuacions actuals, segons Gómez, se situen "entre les mitjanes habituals de les ciències", encara que també hi ha influït l'atzar: "Dels cinc tipus d'exàmens que es proposen, al final se n'ha d'escollir només un per a la prova, i hi ha vegades que els més fàcils són els que precisament es queden fora", va argumentar.

OSCIL.LACIÓ "NORMAL I SANA"

Al ser preguntada sobre el cas de la inversió de notes entre Castellà i Català --el primer ha passat de 5,61 l'any passat a 6,30 aquest curs, i el segon, de 6,31 a 5,59--, la coordinadora de les PAU no va parlar de la dificultat dels exàmens, malgrat que el 2006 hi va haver polèmica perquè els estudiants asseguraven que els controls de Català havien estat molt fàcils. En aquest cas, Gómez es va limitar a assegurar que es tracta d'una "oscil.lació normal i sana, que no s'allunya del que és habitual.

Menys acusades han estat les variacions en altres disciplines, encara que també hi ha dades rellevants. Un resultat negatiu és que la mitjana en Anglès és de 5,28, enfront del 5,91 de l'any passat. Es tracta solament de 0,63 punts, però la nota final del 2007 en aquesta matèria és la pitjor, com a mínim, dels últims set anys. En canvi, en Física s'ha aconseguit superar per poc la barrera psicològica del 5, amb un 5,29, set dècimes més que en l'anterior convocatòria i vuit més que en la del 2005. La seva assignatura complementària, la Química, s'ha quedat més o menys igual (4,86).

Notícies relacionades

ORDENAR I NO FILTRAR

Després de la presentació de les xifres més rellevants --la nota mitjana més alta s'ha obtingut en Francès, un 8,08 entre els 504 examinats--, la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, va voler insistir que les PAU "no tenen una funció de filtre d'estudiants, sinó que solament serveixen per ordenar-los i poder distribuir-los entre les diferents carreres universitàries. El filtre ja el fa el batxillerat".