Els homínids van aprendre a caminar als arbres

El bipedisme o caminar dret sobre dos peus no va ser un descobriment dels primers homínids que es van aventurar a baixar dels arbres i a desplaçar-se per la sabana, sinó que els nostres ancestres més llunyans ja caminaven per les branques amb l'ajuda dels braços, de forma semblant a com ho fan avui els orangutans. Aquesta és almenys la hipòtesi a la qual han arribat els biòlegs britànics Susannah Torpe, Roger Holder i Robin després d'analitzar els moviments dels grans simis pèl- rojos, "models útils --escriuen-- sobre com els nostres ancestres es movien fa uns quants milions d'anys". Els detalls de la investigació els publica avui la revista especialitzada Science.

Caminar sobre dos peus ha estat considerat durant dècades un tret definitori dels humans i dels nostres parents més pròxims. Una de les explicacions més populars, la hipòtesi de la sabana, suggereix que els ancestres dels ximpanzés, els goril.les i els humans van baixar dels arbres i van començar a caminar per terra sobre quatre potes. Amb el pas del temps, el desplaçament quadrúpede hauria evolucionat fins a caminar sobre els artells de les mans, que els ximpanzés i els goril.les encara usen actualment, i després fins a caminar dret sobre dos peus, que és exclusiu dels humans.

TRAPEZISTES

Els orangutans, grans simis arborícoles, es desplacen de tres maneres diferents per buscar menjar: quan arriben a una branca horitzontal robusta, caminen de quatre potes; al topar-se amb branques de menys gruix, s'hi pengen, i a l'acostar-se a les branques més llargues i menys resistents de les copes, a l'extrem de les quals hi ha els fruits més deliciosos, es posen drets i caminen. L'equilibri l'aconsegueixen desplegant els seus llargs braços com si fossin trapezistes.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Fins ara, els paleontòlegs han utilitzat els signes de bipedisme --discernibles en els ossos-- com un criteri clau per distingir entre els fòssils dels primers humans o homínids i els dels grans simis. Però aquesta distinció s'ha complicat al comprovar que alguns homínids bípedes, com l'australopitec Lucy, van viure en entorns boscosos, mentre que formes encara més primitives com Orrorin tunegensis, que van viure en zones menys denses, també es movien sobre dues cames. "Si estem en la pista correcta, això significa que no es pot confiar que el bipedisme ens digui si estem davant l'ancestre d'un humà o d'un altre primat --afirmen els investigadors--. Cada vegada és més difícil distingir-los".

Els científics creuen que en el bipedisme hi va contribuir un canvi climàtic registrat fa entre 5 i 24 milions d'anys. En un ambient més àrid, els ancestres de l'home van trobar dificultats per passar d'un arbre a l'altre, van abandonar les copes i van baixar a les selves fins a terra, on van mantenir el seu bipedisme i van començar a alimentar-se d'arbres més petits.