Les femelles de tauró martell es poden reproduir sense mantenir relacions sexuals

Les femelles de tauró martell es poden reproduir sense haver mantingut relacions sexuals amb cap mascle, segons han confirmat experts científics a la web de la BBC.

La demostració va tenir lloc al zoològic Henry Doorly de Nebraska (EUA), on un tauró femella va tenir una cria el 2001 tot i no haver mantingut contacte amb cap mascle.

Equip internacional d'investigadors

Les proves genètiques realitzades per un equip de científics de Belfast (Irlanda), Nebraska i Florida (EUA) van determinar que la cria no tenia ADN d'origen patern, segons especifica la BBC a partir del relat del diari especialitzatBiology Letters.

Aquesta mena de reproducció ja havia estat comprovada en espècies marines vertebrades, però no en les de tipus cartilaginós, com és el cas dels taurons. La partenogènesi, com és coneguda aquesta forma de reproducció, es produeix quan una cèl·lula de l'ou es converteix en embrió sense la contribució de cap tipus de material genètic procedent d'una cèl·lula de l'esperma masculina.

Aquesta primícia científica va ser àmpliament divulgada el 2001, poc després del naixement del tauró martell. Però no ha estat fins ara, amb l'aparició de noves proves d'ADN, quan els científics han pogut presentar proves irrefutables del cas.

La conservació de l'espècie

Els científics consideren molt important la troballa en les tasques d'investigació per intentar preservar aquesta espècie. En la vida en llibertat, aquests animals han de suportar l'amenaça de l'excés de captures, fet que posa en perill la supervivència del tauró martell i d'altres espècies.

Notícies relacionades

Les mesquites posaran seguretat arran de l’incendi de Piera

Vox punxa en una marxa contra els immigrants a Sant Vicenç

Els científics alerten que el recurs reproductiu de la partenogènesi pot fer fins i tot més vulnerable aquests animals. La raó és que la reproducció asexual redueix la diversitat genètica, de manera que es fa més complicada l'adaptació dels animals a les modificacions de les condicions ambientals o a l'aparició d'una nova malaltia, per exemple.

Amb les relacions convencionals entre un mascle i una femella, al barrejar-se l'ADN matern i el patern, les cries tenen un perfil genètic més ampli i heterogeni, i disposen de característiques que els poden resultar avantatjoses per adaptar-se a les noves circumstàncies del seu entorn.