La decisió de l'alt tribunal

La Generalitat, condemnada a pagar 2,7 milions pel 'cas Brito i Picatoste'

El Suprem responsabilitza de la fugida dels dos perillosos delinqüents l'Administració catalana

Una"cadenadenegligències"vapermetreals presos matar un noi, violar la seva nòvia i ferir un mosso

3
Es llegeix en minuts
MONTSE MARTÍNEZ / BARCELONA

La "cadena successiva de negligències" de l'administració penitenciària, dependent de la Generalitat de Catalunya, va contribuir de forma decisiva que els delinqüents Manuel Brito i Francisco Javier Picatoste protagonitzessin una gravíssima carrera delictiva que va començar amb el trencament d'un permís penitenciari i va acabar amb un mosso paraplègic, un home mort i la seva nòvia violada. El Tribunal Suprem (TS), després de modificar el criteri de l'Audiència de Barcelona, considera la Generalitat responsable civil subsidiària i la condemna a pagar un total de 2,7 milions d'euros a repartir entre les víctimes.

Concretament, Xavier Murillo, de 33 anys, l'agent dels mossos en pràctiques que va quedar paraplègic per un tret, cobrarà els 1,8 milions d'eu- ros que havia sol.licitat. Els pares de Sergio Martínez, que va ser cosit a trets, rebran 500.000 euros, i la nòvia del difunt, que va presenciar l'assassinat i després va ser violada, cobrarà 150.000 euros. Els 200.000 euros restants seran per a l'altre mosso lesionat.

"Negligència", "relaxació", "evidents i palmàries distraccions", "custòdia insuficient" i "laxitud" en la prevenció i vigilància. Així descriuen els magistrats del Tribunal Suprem les greus carències del funcionament de l'administració penitenciària que, acumulades, van determinar el resultat final. La sentència, que té un vot particular contrari a responsabilitzar-ne la Generalitat, fa un recorregut detallat de tots els moments clau en la carrera delictiva de la parella de delinqüents.

PLA DE FUGA

El 3 d'octubre del 2001, el pres Francisco Javier Picatoste va sortir amb un permís de la presó de Ponent (Lleida) durant 48 hores i no va tornar. El Suprem considera que, ja en aquest punt, l'administració penitenciària no va posar els fets en coneixement de la policia "perquè s'adoptessin les mesures oportunes".

El tribunal també avala la versió de les acusacions que la fuga es va forjar a dins de la presó i no va ser detectada per la falta de control en les trucades telefòniques i la correspondència. El pla consistia que Brito simularia una greu lesió al braç 10 dies més tard que Picatoste no tornés al centre penitenciari i, a la porta de l'hospital, protagonitzarien la fugida.

En aquests 10 dies, Brito va fer trucades des de la presó sense cap control, algunes dirigides a Picatoste. "És inqüestionable que hi va haver una absoluta relaxació en el control reglamentari de les trucades telefòniques", diu la sentència.

Tal com havien previst --continua l'alt tribunal en la seva anàlisi dels fets--, el dia 14 d'octubre del 2001, Brito es va causar una lesió al braç després de saber que, durant el cap de setmana, no hi havia un servei mèdic adequat a la presó i, per tant, la sortida cap a l'hospital estava garantida. En aquest sentit, el Suprem argumenta que "aquesta circums- tància revela que el centre destinat a presos perillosos havia descuidat coses elementals", com per exemple poder fer una radiografia sense esperar que fossin dies laborables. "No s'explica gaire bé aquesta deficiència", afegeix.

"CUSTÒDIA INSUFICIENT"

Després de qüestionar per què va ser necessari treure el pres de la presó per fer-li una radiografia, el Suprem fa una anàlisi de les condicions en què es va portar a terme el trasllat a l'hospital. "Es va acordar la conducció per part d'un mosso en pràctiques i un altre agent que van en el vehicle seguint l'ambulància", diu la sentència, i afegeix: "Ateses les característiques del pres, la custòdia era absolutament insuficient".

Notícies relacionades

Va ser a la porta de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida quan Picatoste, per alliberar el seu còmplice, va disparar contra els mossos. A un el va deixar postrat en una cadira de rodes i a l'altre li va produir lesions greus. Setmanes després, els prò- fugs, sabent-se irremeiablement encerclats en el seu amagatall de la serra de Collserola, van abordar una parella que estava dins del cotxe. El jove de 23 anys, que es va resistir al robatori del vehicle, va ser cosit a trets mentre intentava posar el cotxe en marxa per fugir. La seva nòvia, asseguda al seient del copilot, va presenciar com moria, com treien el seu cadàver del cotxe i com se l'enduien a un lloc encara més apartat per violar-la.

El Suprem no qüestiona, no obstant, el permís inicial a Francisco Javier Picatoste perquè "es posaria en risc el sistema de rehabilitació del qual forma part important la concessió de permisos".