En mans de la companyia

Daniel Guinot es va llevar a les sis del matí a casa seva, a Gelida (Alt Penedès), va agafar un tren que el va conduir fins a Martorell, es va amotinar a l'estació de la localitat del Baix Llobregat, va arribar amb gairebé dues hores de retard al seu lloc de treball a Barcelona, va treballar i, quan la seva jornada havia acabat, aquest tècnic de so es va disposar a tornar a Gelida.

El ferrocarril va arribar a l'andana de Sants. Era més curt de l'habitual. "Que estrany --es va dir Guinot--, el de les 15.20 sol tenir dos combois. Però, després de dos anys en mans de Renfe, ja no em sorprèn res".

Després de dos anys anant i venint de Gelida a Barcelona cinc dies a la setmana, a aquest home ni tan sols l'estranyen incidents com el d'ahir, quan ell i al voltant de 80 persones més van dir prou i es van plantar a les vies ferroviàries per impedir que sortís un tren. Tampoc el va estranyar que el vagó en què tornava a casa es trobés tan ple de viatgers que semblaven anxoves i no éssers humans. Allà, mentre tractava de trobar un lloc, Guinot va començar a resumir en què consisteix trobar- se "en mans de Renfe". Els caps de la resta dels usuaris es movien de baix a dalt, assentint davant cada frase de Guinot. Tots se sentien identificats amb la seva història.

Quan es desperta, mai sap a què s'enfrontarà. "Sempre t'esperes qualsevol cosa". De manera que, per si de cas, Guinot, un paio previsor, surt de casa entre 30 i 45 minuts abans del que seria estrictament necessari si (i només si) Renfe complís els seus horaris, per assegurar-se que arriba a la seva feina a temps. "I, de totes maneres, moltes vegades arribo tard".

Mònica Bernal, podòloga de professió, no va voler quedar-se callada més temps. "És que és indignant", va dir després d'haver escoltat Guinot. Ella també surt de casa 30 minuts abans del que en principi li tocaria. Mitja hora de la seva vida concedida cada dia a la companyia de trens. També sol arribar tard a la feina, però, després de tants endarreriments, ha arribat a una espècie de zen ferroviari: "Arriba un moment en el qual t'acostumes a tot", va assegurar.

Falten sis professores

Aquest tipus de comportament --consistent a examinar els horaris de Renfe, calcular quin és el tren que s'hauria d'agafar per arribar a temps al destí i després avançar la sortida 30 o 45 minuts en previsió d'eventuals endarreriments-- resulta un costum generalitzat entre els usuaris del ferrocarril. Mari Carmen Lupiáñez, per exemple, va explicar ahir que ella i cinc mestres més que viuen a Barcelona i treballen al CEIP Lola Anglada, a Martorell, matinen més del que hauria de ser necessari precisament per això. Per descomptat, els seus alumnes les van estar esperant a totes elles, ahir .

"Això és una aventura --va afegir Lupiáñez--, quan no és una cosa, és una altra". Ella, que fa cinc anys que recorre el trajecte entre Barcelona i Martorell, solia agafar, al començament de la seva carrera docent, el tren que sortia de l'estació de plaça de Catalunya a les 8.05. Normalment era a les nou del matí a l'escola. "Ara, per estar segura, agafo el de les 7.30".

Sentiment d'impotència

"Però el pitjor no és la quantitat de temps perdut que suposa viatjar amb Renfe", va sostenir Guinot quan el tren ja havia parat a l'Hospitalet i Cornellà i el vagó estava una mica menys ple. "El pitjor, per a mi, és que mai et diuen res. La falta d'informació és total".

Va posar l'exemple més recent: ahir, quan una avaria elèctrica a Martorell va fer que la circulació de trens s'interrompés temporalment entre aquesta localitat i Castellbisbal, just abans de l'improvisat abordatge ciutadà a les vies, la megafonia de l'estació es limitava a dir, cada cinc minuts, el següent: "A causa d'una incidència, el servei està interromput". Guinot es va acostar a un dels informadors de Renfe, integrant d'aquell pla d'urgència per a la xarxa de Rodalies que el Ministeri de Foment va anunciar el novembre passat. "¿Què passa?", li va preguntar. "El que diuen els megàfons", va contestar l'informador.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

Si l'informador l'hagués informat, és probable que Guinot hagués tornat a Gelida a buscar el seu cotxe i no hauria arribat tard a la feina. "Prefereixo que em diguin que hi ha dues hores de retard que no pas que no m'informin de res, perquè et sents completament impotent, a disposició de Renfe", va comentar Guinot a l'estació de Martorell, mentre esperava el ferrocarril que el portaria a Gelida.

Aquest tren, per cert, també va arribar amb retard. Deu minuts. Suma i segueix.